Camí de núvols

L’activitat complementaria que vaig a presentar s’anomena “Gimcana poètica”. Aquesta activitat va tindre lloc a la segona setmana complementaria, des de el 20 fins al 25 de Novembre. Va esta organitzada i coordinada per Nuria Olmos, la meua professora de Formació Literària i Pili, la professora d’un altre grup de la mateixa assignatura. Primerament i abans de explicar o resumir una mica en què consistia la activitat, he de dir que l’objectiu d’aquesta era aprendre de manera lúdica i una manera diferent de treballar la poesia fomentant, al mateix temps, la creativitat i la imaginació dels xiquets i de tots els que participen en ella. A més, m’agradaria dir que vaig veure com, a més de tot el que he dit, feia ús de la tecnologia com a mitjà per a aconseguir les explicacions de les diferents probes. El que férem va ser dividir tots els assistents en grups representats amb un color (nosaltres vàrem ser el blau). Cada grup faria una proba diferent dels altres i així tots passaríem per les m...

  El llibre il·lustrat és un tipus de llibre on la imatge i el text adquireix un nivell de significació que s'activa amb la relació d'ambdues llengües. Normalment és un llibre de tapa dura, 40 pàgines, on il·lustració ofertes total de fulla i els textos són simplificat a unes poques frases per a cada doble pàgina. Durant anys ha estat el mitjà pel qual es desenvolupa una part important de la literatura juvenil infantil i és un dels mitjans per excel·lència de la il·lustració. http://www.ilustradorescolombianos.com/documentos/doc/LAS_CINCO_RELACIONES_DIALOGICAS-JOSE%20ROSERO.pdf

“ És l'animació a la lectura, per tant, un procés d'aprenentatge intencionalment educativa, amb la finalitat última és l'auto-educació que portarà el tema el lector ho desitja hàbit. " “L'animació és acció intencional que, amb estratègies de caràcter creatiu i lúdic, intentaran transformar actuacions individuals i col·lectives al voltant de la lectura i el llibre. “ CERRILLO, P.C., GARCIA PADRINO, J. (2001). Hábitos lectores y animación a la lectura. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla la Mancha

He escollit el llibre de “No és fàcil, xicotet esquirol” d'Elisa Ramón. Aquest llibre tracta el tema de la mort des d'un punt de vista natural on els xiquets poden sentir-se identificats i mostrar els seus sentiments. El llibre està escrit per Elisa ramón, el llibre es resumeix en respostes a preguntes existencials sobre el sentit de la vida i el tractament del duel. Les il·lustracions estan fetes per Rosa Osuna i es caracteritzen per tenir tons suaus i càlids. Aquestes ocupen totes les pàgines del llibre, és a dir, predomina el dibuix deixant a l'és la lletra en segon lloc. La història es visualitza en frases curtes, senzilles que estan situades dins del dibuix. Les il·lustracions remarquen molt els sentiments, utilitzant el to blau per a definir la tristesa. Des del punt del contingut, tracta el tema de la mort amb tanta naturalitat que em sembla una bona eina per a recolzar-nos a l'hora de comunicar al xiquet la mort d'un parent. Una manera suau de comunicar...

L'animació a la lectura és una activitat en la qual es proposa l'acostament del xiquet al llibre d'una forma creativa, lúdica, plaent. Hauria d'estar englobada en l'àrea de Llengua, però els xiquets ho han de veure com alguna cosa diferent, més lúdic. Els seus objectius generals serien es següents. Aconseguir una activitat lectora sistemàtica. Ajudar a comprendre el text superant la simple decodificació dels signes gràfics. Estimular l'anàlisi crítica del llegit. Afavorir una lectura conscient i gojosa. Fer descobrir l'encant de la lectura. Per ultim pero no menys important es provocar el gust estètic.    

Els gèneres audiovisuals fan referència a diverses classificacions agrupades en funció de les característiques del contingut del vídeo, de la finalitat amb què és produït, del seu tractament i maneres de difusió. Els diferents mitjans audiovisuals han creat els seus propis gèneres. En el món del cinema podem parlar de molts i variats gèneres.

És pot definir com la forma poètica que expressa els sentiments, la imaginació i els pensaments de l'autor. És la manera de interperetar el que el poeta sent en el seu món interior, inspirant-se en la seua pròpia emoció i també en la dels altres. En el gènere líric entra la poesia i dins de la poesia la prosa poètica. El vers sol ser el mitjà expressiu més utilitzat per a la lírica. Un dat curiós es el origen del seu propi nom. Es diu gènere líric perquè antigament els poemes es recitaven acompanyats d'una lira (instrument musical de cordes). Al genere líric coneguem varies classificacions: Poesia: és una expressió artística de la bellesa per mitjà de la paraula. Art de fer versos. Balada: composició poètica dividida en estrofes iguals, en la qual es refereixen melancólicamente successos, passats, llegendaris i tradicionals. Cobla: és una combinació mètrica d'estrofes. Oda: poema líric bastant llarg dividit freqüentment en estrofes. Romanç: composició en vers ...

En el text de Antonio Mendoza Fillola nombra el intertext lector com “es un componente básico de la competencia literaria; en el espacio de la competencia literaria, integra, selecciona y activa significativamente el conjunto de saberes, estrategias y recursos lingüístico-culturales para facilitar la lectura de textos literarios.” Altra manera per entendre a que es referim quan parlem de intertext lector son aquestes cites: «El texto literario se inserta en el conjunto de los textos: una escritura es réplica (función o negación) de otro (de otros) texto(s). Por su manera de escribir leyendo el corpus literario anterior o sincrónico, el autor vive en la historia y la sociedad se escribe en el texto». J.Kristeva, Semiotiké. 1969: 235.                 «La intertextualidad es una red de citas donde cada unidad de lectura funciona no por referencia a un contenido fijo, sino por activación de determinados código...

Los despistes del abuelo Pedro. He triat el llibre Los despites del abuelo Pedro perquè tracta un tema que és difícil d`explicar als xiquets. Aquest tema és el alzheimer o demència senil, és a dir, una malaltia que no té cura i que necessita d`una atenció constant. A més, cal destacar que actualment moltes persones majors la pateixen i, per tant, molts xiquets tenen que conviure, o bé relacionar-se ,  amb persones amb aquesta malaltia.     En primer lloc vaig a descriure un poc les característiques  del llibre. L`autora és Marta Zafrilla i l`il·lustrador Miguel Ángel Díez. El llibre té 32 pàgines i és de l`editorial Cuento de Luz. Pel que fa a les il·lustracions allò que crida l`atenció són els colors emprats, colors que ens recorden a la tardor i amb molts tons ocres que intenten donar certa suavitat i sensibilitat al conte. La tapa del llibre és dura pel que és més resistent per als xiquets i no es fa malbé tan ràpidament. Per una banda, pel que fa a...

COMPETÈNCIA LECTORA: La competència lectora és la capacitat individual per a comprendre, utilitzar i analitzar textos escrits amb el fi d` aconseguir els  seus objectius personals, desenvolupar els seus coneixements i  possibilitats i participar plenament en la societat (OCDE, 2009). En conclusió, la competència lectora es la habilitat d`un esser humà d`utilitzar la seua comprensió lectora de forma útil en la societat. Lla comprensió lectora és la capacitat d`un individu de captar de forma objectiva allò que l`autor ha volgut transmetre a traves d`un tex escrit. Aleshores es pot dir que la comprensió lectora és un concepte abastat per un altre més ampli que és la competència lectora.

CONTE: El conte és un relat breu que conta una història en la que intervenen uns personatges, no molt complexes, i un espai determinat. Aquest es troba dins del gènere narratiu i és pot dir que es sembla prou a la novel·la però la menor extensió del mateix dona lloc a una supressió de elements i personatges no estrictament  necessaris per a la comprensió de la trama. Es pot distingir entre dos tipus de contes. Per una banda, els contes tradicionals  són aquells que s`atribueixen al pobre, són anònims  i que es transmeten  de forma oral. Per altra banda, els conte literaris són els que es troben per escrit i que tenen un autor concret. 

GÈNERE NARRATIU: El gènere narratiu també és conegut com gènere èpic.  Per a comprendre l`ús d`aquest  terme  cal buscar  en la etimologia del mateix. Èpic prové del grec “epos” que significa narració que dona lloc a la paraula èpic que s`empra per a denominar aquest gènere literari. El gènere narratiu és  aquell que recull els textos literaris, escrits en prosa, en que l`autor mostra una actitud objectiva i utilitza la forma narrativa per a contar fets reals o imaginaris. Pel que fa als subgèneres es poden distingir o classificar segons el temps o evolució cronològica.  Per una banda es troben els subgèneres èpics tradicionals com la epopeia, el poema èpic, el cantar de gesta i el romanç i per altra banda, en la època moderna, aquest repertori s`amplia i naixen la llegenda, el apòleg, la fabula, la novel·la i el conte. Finalment, centrant-nos en la narrativa moderna, en la més actual, cal distingir i definir  els seus subgèneres atenent a l...

L`EDUCACIÓ LITERARIA. L`educació literària , educació en i per a la lectura literària, és la preparació per a saber  participar en el procés de recepció i d`actualització interpretativa del discurs literari. Per a portar a terme això s`ha de tindre en compte els següents punts: -        La literatura és un conjunt de produccions artístiques que es defineixen per convencionalismes estètic -culturals. -        La literatura també es caracteritza per la presencia de usos i recursos d`expressió  propis dels sistema lingüístic i per la seua classificació en gèneres segons la seua estructura. -        El procés de percepció del significat  d`un text literari  no es dona de forma espontània i tampoc el significat és el resultat d`una lectura sense una visió critica i reflexiva d`allò que es llegeix. L`estudi literari no es limita a la memorització de dates, autors i obres ,...

GÈNERES LITERARIS: La teoria clàssica distingeix tres grans gèneres literaris: el líric, el èpic i el dramàtic. El fundador d`aquesta tradició va ser Aristóteles. Segons aquest model cada gènere té uns trets propis que els caracteritzen. En el gènere líric predomina l`expressió de les emocions,  el gènere èpic (o narratiu) es centra en la acció contada i el gènere dramàtic exposa una acció mitjançant la escenificació i el diàleg. A més d`aquestos tres gèneres principals es pot incloure també els gèneres didàctic-assagístics , que no es defineixen per la pretensió estètica, sinó per tindre una finalitat informativa i formativa. Per altra banda, cal destacar que els gèneres literaris no són patrons normatius, sinó models que orienten la creació literària i la interpretació  de les obres. A més, cada gènere presenta diferencies i les denominem subgèneres. Els gèneres literaris són els grups en els que es poden classificar les obres literàries atenent a uns trets comuns. ...

Per a definir aquest concepte haurem de començar per el mes basic. La paraula literatura, etimològicament prové de “Litterae”, que en llatí significa “lletra” o “l’escrit” i implica “l’art de la paraula”. La literatura està lligada a la cultura, com a manifestació de bellesa a través de la paraula escrita, però aquesta definició deixa de banda la literatura de transmissió oral (en la qual hi havia un transmissor que s’encarregava de transmetre oralment i que s’anomenava joglar), que és la primera manifestació literària coneguda, per la qual cosa és millor parlar, seguint a Aristòtil, de l'art de la paraula: “la literatura és un art, i per tant, és relaciona amb altres arts, i te una finalitat estètica”. (Poetica, 1451a). Si anem a un concepte més “cuadriculat” trobem aquests dos: Segons la Real Acadèmia de la Llengua la mateixa paraula vaig explicar ambigüitat i més d’un significat, per una banda és l’art que utilitza l’expressió verbal, i per altra és el conjunt de produccion...

Col·lecció de llibres TEO He triat la col·lecció de llibres TEO perquè la recomani molt a xiquets que estiguin començant amb la lectura per diverses raons que vaig a donar a continuació.  Primerament m’agradaria parlar una mica de la col·lecció. Aquests llibres són una col·lecció de 31 exemplars, sinó recordi malament, escrita per Asunción Esteban i Calorta Goyta encara que signen les seues obres il·lustrades amb el pseudònim de Violeta Denou.  Centrant-nos un poc més en els llibres, vaig a parlar-vos, primerament, del contingut. Aquests llibres estan destinats a acompanyar al xiquet en el seu creixement ajudant-lo a descobrir el seu entorn ja que en cadascun dels llibres presenta a TEO, el protagonista dels contes, en una situació totalment quotidiana. TEO és un personatge amb el que el xiquet s’identificarà perquè passa per situacions totalment normals en el món del xiquet, és un personatge senzill i que, normalment, li agrada molt als xiquets.  Les seu...

La literatura oral està constituïda pels romanços, tradicions, llegendes, mites, cançons que es transmeten de pares a fills. És una literatura popular, generalment de caràcter anònim i és tradicional, és a dir: que el poble la fa seua oblidant el seu autor i la sotmet a reelaboracions i modificacions. És evident que entre la literatura escrita i l'oral hi ha semblances: que els dos són creacions poètiques i es classifiquen en gèneres poètics. Però també s'arrepleguen dos diferències principalment: l'anonímia de l'obra folklórica i la seua mutabilitat (pel fet que l'obra literària fixada per l'escriptura és inalterable mentre que en la tradició oral, és modificada en cada transmissió) . Aquestes transformacions a que està subjecta la tradició oral seran més o menys abundants depenent del control que el narrador exercisca sobre el missatge transmès. Així, quan les tradicions es transmeten exclusivament entre grups socials minoritaris, la possibilitat d'a...

Es coneixen com a figures retòriques aquells recursos que permeten alterar la sintaxi per a donar-li un determinat sentit al comunicat. Servixen per a desviar l'interlocutor a un sentit figurat del que s'està expressant, evitant que se centre en el sentit literal o en l'orde real de les paraules. Hi ha quatre tipus de figures retòriques fonamentalment: figures de dicció (transformació o metaplasmes, repetició, omissió, de posició, etc) , trops (metàfora, al·legoria, hipèrbole, èmfasi, ironia, etc) , figures de repetició (al·literació, concatenació, epífora, etc) i figures de construcció (repetició entre altres).

Aquest terme va ser encunyat per J. Kristeva, una estudiosa búlgara establida a París, l'any 1969. La intertextualitat es defineix com la relació que un text (oral o escrit) manté amb altres textos (orals o escrits) , ja siguen contemporanis o històrics; el conjunt de textos amb què es vincula explícita o implícitament un text constitueix un tipus especial de context, que influeix tant en la producció com en la comprensió del discurs.

El gènere dramàtic és aquell que representa algun episodi o conflicte de la vida dels sers humans per mitjà del diàleg dels personatges. Aquest gènere esta destinat a ser representat públicament enfront d'un auditori, per tant, comprén totes les manifestacions teatrals , a tot allò que s'ha escrit per al teatre i a tot el que és susceptible de representació escènica davant d'un públic.  La paraula dramàtic prové de " drama "; aquesta paraula correspon al nom genèric de tota creació literària en què un artista, cridat dramaturg, concep i desenvolupa un esdeveniment dins d'un espai i temps determinats. Els fets es referixen a persones o caràcters que simbolitzen en forma concreta i directa un conflicte humà. El gènere dramàtic va tindre el seu origen a Grècia (destacaven Sòfocles, Eurípdes i Èsquil) . Al començament, les representacions teatrals estaven relacionades amb el culte a Dionisio , déu del vi i l'alegria, i posseïen per tant un caràcte...

Juan Cervera proposa una definició àmplia, integradora i global de la literatura infantil, i que no nega la naturalesa de la literatura. Per a ell, la literatura infantil és aquella en què“se integran todas las manifestacions y actividades que tienen como base la palabra con finalidad artística o lúdica que interesan al niño”. Esta definició incorpora el que la tradició oral ha aportat en el transcurs del temps i emfatitza dos elements fonamentals: el xiquet i la paraula.  Hi ha altres definciones com la de Graciela Perriconi, per a qui la literatura infantil és “un acto comunicativo entre un receptor niño y un emissor adulto que tiene como objetivo sensibilizar al niño por medio de la capacidad creadora y lúdica del lenguaje, y tiene que responder a las exigències y necesidades de los lectores". Personalment, rec que aquesta última definició és la més encertada.  D'altra banda, anem a centrar-nos en el terme Literatura Juvenil des d'una perspectiva fonamentalme...

El Pla Lector és un document marc en el qual s'estableixen les línies generals propostes per la Conselleria d'Educació per a la millora de la competència lectora i el desenvolupament de l'hàbit lector en l'alumnat a partir del paper que juga la lectura en la societat  contemporània i de l'anàlisi de la situació actual en la  Comunitat Autònoma. Aquest Pla se centra en la lectura com una de les competències bàsiques que contribueixen al desenvolupament personal i social de l'individu. No s'ha d'oblidar, no obstant això,l'estreta relació que, en aquest sentit, existeix entre llegir i altres processos intel·lectuals complexos i complementaris com escriure, parlar  escoltar,  que posibiliten el desenvolupament de les competencies necessàries per a l'adquisició d' aprenentatges. Des d'aquesta perspectiva, que interrelaciona la lectura amb altres processos, ha d'interpretar-se el Pla Lector proposat en aquest document. Per tant, les ...

   L'assaig literari és un tipus d'assaig caracteritzat per una redacció subjectiva en el que l 'escriptor concedeix molta importància a l'estil amb el qual redacta la seva obra. Per tant, es destaca per posseir un matís estilístic o poètic.​ http://reglasespanol.about.com/od/Tipos-de-textos/fl/Ejemplos-de-paacuterrafos-argumentativos.htm Segons el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola (2001) és un escrit en el qual un autor desenvolupa les seves idees. En la literatura és una composició escrita en prosa, generalment breu i en el qual s'exposa la interpretació personal sobre un tema. http://ponce.inter.edu/cai/manuales/EL_ENSAYO.pdf En l'àmbit de la Literatura, es coneix com a Assaig Literari a un tipus d'assaig, on l'autor busca expressar la seva opinió sobre temes morals, ètics i estètics, al mateix temps que centra la seva atenció a aconseguir la millor expressió estilística, per la qual cosa alguns teòrics han assenyalat que l...

Competència literària . Es coneix com un procés de desenvolupament  de capacitats i destreses aconseguides per l’ alumne, resultat de l’ articulació entre els seus coneixements literaris, sabers interculturals, habilitats expressives, comprensives, hàbits i actituds del domini cognitiu, lingüístic i emocional, a traves del contacte directe i del gaudir de l’ obra literària, per a poder establir valoracions i associacions en l’ordre de lo literari. https://www.ecured.cu/Competencia_literaria Es forma a traves de les múltiples activitats de lectura i a la vegada les funcions que exerceix sempre potencien el desenvolupament del procés de recepció (oral i escrita) de cada obra o text; en aquest procés formador les obres de  LIJ exerceix funcions formatives essencials. El desenvolupament de la competència literària necessita de la lectura com activitat bàsica d’ acces a la construcció (elaboració, acumulació i organitzacio ) de sabers metadiscursius i metaliteraris. ...