No és fàcil, petit esquirol!

He escollit el llibre de “No és fàcil, xicotet esquirol” d'Elisa Ramón. Aquest llibre tracta el tema de la mort des d'un punt de vista natural on els xiquets poden sentir-se identificats i mostrar els seus sentiments.
El llibre està escrit per Elisa ramón, el llibre es resumeix en respostes a preguntes existencials sobre el sentit de la vida i el tractament del duel. Les il·lustracions estan fetes per Rosa Osuna i es caracteritzen per tenir tons suaus i càlids. Aquestes ocupen totes les pàgines del llibre, és a dir, predomina el dibuix deixant a l'és la lletra en segon lloc. La història es visualitza en frases curtes, senzilles que estan situades dins del dibuix. Les il·lustracions remarquen molt els sentiments, utilitzant el to blau per a definir la tristesa.
Des del punt del contingut, tracta el tema de la mort amb tanta naturalitat que em sembla una bona eina per a recolzar-nos a l'hora de comunicar al xiquet la mort d'un parent. Una manera suau de comunicar-li l'ocorregut, explicant-li la veritat sense recórrer a mentides com “l'avi s'ha anat de viatge” i mentides pel mateix estil. En aqueix moment potser veiem adequat no dir-li la veritat directa al xiquet per açò cal anar preparant-li i aquest llibre és una bona eina.
Centrant-nos en la història del llibre: tracta d'un esquirol a la qual se li mor la seua mama. El seu papa li intenta ajudar però l'esquirol se sent enfadada i trist. No vol fer gens, ni que el seu pare ocupe el buit de la seua mare fent les mateixes activitats que feia amb ella. Observa el bosc i se sent trist sabent que la seua mama mai tornarà a córrer per allí. Es recolza en els seus amics com el mussol. Finalment el seu pare té una xarrada amb l'esquirol i li mostra les fotos dels seus avis. El pare li intenta explicar que ell també va passar pel mateix però que si tenim en compte a aqueixes persones sempre romandran en el nostre cor fins i tot quan no estiguen. El llibre acaba amb una frase de l'esquirol al seu pare demanant-li que li llija un conte com solia fer la seua mare totes les nits.

Com podem observar el xicotet esquirol pateix molts sentiments alhora: ira, tristesa, ràbia, pena, frustració… És necessari explicar-los als xiquets aquests sentiments i dir-los que és normal sentir-los. Que han de sentir-los i exposar-los, no guardar-li'ls per vergonya perquè açò no és bé para ells. Però cal fer-los veure que es poden recolzar en els seus pares, en els seus amics, fins i tot en els mestres. Cal fer-los veure que la vida continua i que si tenim en el nostre pensament a aqueixa persona, realment mai s'anirà. Han de superar d'una manera natural el tema de la mort. Com ja he dit abans gràcies a llibres com aquests podem explicar-li la mort d'una manera menys “tabo”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

RONDALLA ESCRITA

Intertextualitat