No és fàcil, petit esquirol!
He escollit el llibre de “No és fàcil, xicotet esquirol”
d'Elisa Ramón. Aquest llibre tracta el tema de la mort des d'un punt de vista
natural on els xiquets poden sentir-se identificats i mostrar els seus
sentiments.
El llibre està escrit per Elisa ramón, el llibre es resumeix
en respostes a preguntes existencials sobre el sentit de la vida i el
tractament del duel. Les il·lustracions estan fetes per Rosa Osuna i es
caracteritzen per tenir tons suaus i càlids. Aquestes ocupen totes les pàgines
del llibre, és a dir, predomina el dibuix deixant a l'és la lletra en segon lloc.
La història es visualitza en frases curtes, senzilles que estan situades dins
del dibuix. Les il·lustracions remarquen molt els sentiments, utilitzant el to
blau per a definir la tristesa.
Des del punt del contingut, tracta el tema de la mort amb
tanta naturalitat que em sembla una bona eina per a recolzar-nos a l'hora de
comunicar al xiquet la mort d'un parent. Una manera suau de comunicar-li
l'ocorregut, explicant-li la veritat sense recórrer a mentides com “l'avi s'ha
anat de viatge” i mentides pel mateix estil. En aqueix moment potser veiem
adequat no dir-li la veritat directa al xiquet per açò cal anar preparant-li i
aquest llibre és una bona eina.
Centrant-nos en la història del llibre: tracta d'un esquirol
a la qual se li mor la seua mama. El seu papa li intenta ajudar però l'esquirol
se sent enfadada i trist. No vol fer gens, ni que el seu pare ocupe el buit de
la seua mare fent les mateixes activitats que feia amb ella. Observa el bosc i
se sent trist sabent que la seua mama mai tornarà a córrer per allí. Es recolza
en els seus amics com el mussol. Finalment el seu pare té una xarrada amb
l'esquirol i li mostra les fotos dels seus avis. El pare li intenta explicar
que ell també va passar pel mateix però que si tenim en compte a aqueixes
persones sempre romandran en el nostre cor fins i tot quan no estiguen. El
llibre acaba amb una frase de l'esquirol al seu pare demanant-li que li llija
un conte com solia fer la seua mare totes les nits.
Com podem observar el xicotet esquirol pateix molts sentiments
alhora: ira, tristesa, ràbia, pena, frustració… És necessari explicar-los als
xiquets aquests sentiments i dir-los que és normal sentir-los. Que han de
sentir-los i exposar-los, no guardar-li'ls per vergonya perquè açò no és bé
para ells. Però cal fer-los veure que es poden recolzar en els seus pares, en
els seus amics, fins i tot en els mestres. Cal fer-los veure que la vida
continua i que si tenim en el nostre pensament a aqueixa persona, realment mai
s'anirà. Han de superar d'una manera natural el tema de la mort. Com ja he dit
abans gràcies a llibres com aquests podem explicar-li la mort d'una manera
menys “tabo”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada