Ressenya Gimcana Poètica
L’activitat complementaria que vaig a presentar s’anomena “Gimcana poètica”. Aquesta activitat va tindre lloc a la segona setmana complementaria, des de el 20 fins al 25 de Novembre. Va esta organitzada i coordinada per Nuria Olmos, la meua professora de Formació Literària i Pili, la professora d’un altre grup de la mateixa assignatura.
Primerament i abans de explicar o resumir una mica en què consistia la activitat, he de dir que l’objectiu d’aquesta era aprendre de manera lúdica i una manera diferent de treballar la poesia fomentant, al mateix temps, la creativitat i la imaginació dels xiquets i de tots els que participen en ella. A més, m’agradaria dir que vaig veure com, a més de tot el que he dit, feia ús de la tecnologia com a mitjà per a aconseguir les explicacions de les diferents probes.
El que férem va ser dividir tots els assistents en grups representats amb un color (nosaltres vàrem ser el blau). Cada grup faria una proba diferent dels altres i així tots passaríem per les mateixes probes. Primerament, ens va tocar “versos molt sentits”. A aquesta activitat havíem de recitar un poema que ens varen donar d’una manera o d’un altra depenent de l’emoció que ens tocarà posar al aquest. Per exemple, a nosaltres ens va tocar ràbia iracunda i així és com varen tindre que recitar-lo (gravant un vídeo). Ara mateix no em recorde de l’ordre de les probes però vàrem fer “el cal·ligrama feliç” on havíem de fer un poema que fera a la gent somriure mitjançant un dibuix. Nosaltres férem un titulat “Que la força t’acompanye” i el posarem al bany. També vàrem fer la “traca de rimes” on havíem de escollir una paraula colgada d’una corda i posar, cadascun, dos paraules que li rimaren. Després d’això havíem de formar un poema amb aquests (nosaltres vàrem triar “cançó” i creem que el vàrem fer molt bé). El “poema objecte protesta” ens va costar una mica més però al final vàrem posar unes frases motivadores a l’escala i finalment, vàrem treballar molt a “redolins de colors”. Aquesta activitat va ser una de les meues preferides perquè havíem d’utilitzar pintura i posar dos frases que ens agradaren i colgar-les per les parets. Nosaltres vàrem posar: “Si als xiquets vols motivar amb ells has de jugar” i “Per a una bona educació has de transmetre il·lusió”.
Per últim i com a conclusió he de dir que la utilitat didàctica d’aquesta activitat en relació a formació literària és molt més que notòria i crec que amb una sèrie de modificacions, depenent de l’edat dels xiquets, pot tindre aplicació a primària, a secundària, etc. I res més, dir que aquesta a sigut una experiència un poc més pràctica del que estic acostumada a la carrera i per tant, m’ha encantat, de veres. Crec que deuríem de centrar-nos un poquet més en la part pràctica d’aquesta carrera tan bonica i no tant en la teoria, fomentar la creativitat i la imaginació també en els mestres (o en aquest cas, en els futurs mestres) i aprendre d’una manera més dinàmica i lúdica que crec que és el que pretenia aquesta activitat.
Primerament i abans de explicar o resumir una mica en què consistia la activitat, he de dir que l’objectiu d’aquesta era aprendre de manera lúdica i una manera diferent de treballar la poesia fomentant, al mateix temps, la creativitat i la imaginació dels xiquets i de tots els que participen en ella. A més, m’agradaria dir que vaig veure com, a més de tot el que he dit, feia ús de la tecnologia com a mitjà per a aconseguir les explicacions de les diferents probes.
El que férem va ser dividir tots els assistents en grups representats amb un color (nosaltres vàrem ser el blau). Cada grup faria una proba diferent dels altres i així tots passaríem per les mateixes probes. Primerament, ens va tocar “versos molt sentits”. A aquesta activitat havíem de recitar un poema que ens varen donar d’una manera o d’un altra depenent de l’emoció que ens tocarà posar al aquest. Per exemple, a nosaltres ens va tocar ràbia iracunda i així és com varen tindre que recitar-lo (gravant un vídeo). Ara mateix no em recorde de l’ordre de les probes però vàrem fer “el cal·ligrama feliç” on havíem de fer un poema que fera a la gent somriure mitjançant un dibuix. Nosaltres férem un titulat “Que la força t’acompanye” i el posarem al bany. També vàrem fer la “traca de rimes” on havíem de escollir una paraula colgada d’una corda i posar, cadascun, dos paraules que li rimaren. Després d’això havíem de formar un poema amb aquests (nosaltres vàrem triar “cançó” i creem que el vàrem fer molt bé). El “poema objecte protesta” ens va costar una mica més però al final vàrem posar unes frases motivadores a l’escala i finalment, vàrem treballar molt a “redolins de colors”. Aquesta activitat va ser una de les meues preferides perquè havíem d’utilitzar pintura i posar dos frases que ens agradaren i colgar-les per les parets. Nosaltres vàrem posar: “Si als xiquets vols motivar amb ells has de jugar” i “Per a una bona educació has de transmetre il·lusió”.
Per últim i com a conclusió he de dir que la utilitat didàctica d’aquesta activitat en relació a formació literària és molt més que notòria i crec que amb una sèrie de modificacions, depenent de l’edat dels xiquets, pot tindre aplicació a primària, a secundària, etc. I res més, dir que aquesta a sigut una experiència un poc més pràctica del que estic acostumada a la carrera i per tant, m’ha encantat, de veres. Crec que deuríem de centrar-nos un poquet més en la part pràctica d’aquesta carrera tan bonica i no tant en la teoria, fomentar la creativitat i la imaginació també en els mestres (o en aquest cas, en els futurs mestres) i aprendre d’una manera més dinàmica i lúdica que crec que és el que pretenia aquesta activitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada