Literatura de tradició oral

La literatura oral està constituïda pels romanços, tradicions, llegendes, mites, cançons que es transmeten de pares a fills. És una literatura popular, generalment de caràcter anònim i és tradicional, és a dir: que el poble la fa seua oblidant el seu autor i la sotmet a reelaboracions i modificacions. És evident que entre la literatura escrita i l'oral hi ha semblances: que els dos són creacions poètiques i es classifiquen en gèneres poètics. Però també s'arrepleguen dos diferències principalment: l'anonímia de l'obra folklórica i la seua mutabilitat (pel fet que l'obra literària fixada per l'escriptura és inalterable mentre que en la tradició oral, és modificada en cada transmissió).


Aquestes transformacions a que està subjecta la tradició oral seran més o menys abundants depenent del control que el narrador exercisca sobre el missatge transmès. Així, quan les tradicions es transmeten exclusivament entre grups socials minoritaris, la possibilitat d'alterar el contingut de la tradició és molt menor que si circula entre tota la comunitat. D'altra banda, les formes recitades o cantades disposen d'elements rítmics i musicals de caràcter poètic (mètrica, rima, expressions formulares...) que faciliten la memorització dels textos, però en general, les causes que provoquen majors modificacions en la tradició oral són els canvis socials, que poden alterar o deixar sense sentit determinades tradicions que abans estaven en ple vigor, i la pèrdua de memòria o oblits del narrador.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No és fàcil, petit esquirol!

RONDALLA ESCRITA

Intertextualitat