Literatura de tradició oral
La literatura oral està constituïda pels
romanços, tradicions, llegendes, mites, cançons que es transmeten de pares a
fills. És una literatura popular, generalment de caràcter anònim i és
tradicional, és a dir: que el poble la fa seua oblidant el seu autor i la
sotmet a reelaboracions i modificacions. És evident que entre la literatura
escrita i l'oral hi ha semblances: que els dos són creacions poètiques i es classifiquen
en gèneres poètics. Però també s'arrepleguen dos diferències principalment:
l'anonímia de l'obra folklórica i la seua mutabilitat (pel fet que l'obra
literària fixada per l'escriptura és inalterable mentre que en la tradició
oral, és modificada en cada transmissió).
Aquestes
transformacions a que està subjecta la tradició oral seran més o menys
abundants depenent del control que el narrador exercisca sobre el missatge transmès.
Així, quan les tradicions es transmeten exclusivament entre grups socials
minoritaris, la possibilitat d'alterar el contingut de la tradició és molt
menor que si circula entre tota la comunitat. D'altra banda, les formes
recitades o cantades disposen d'elements rítmics i musicals de caràcter poètic
(mètrica, rima, expressions formulares...) que faciliten la memorització dels
textos, però en general, les causes que provoquen majors modificacions en la
tradició oral són els canvis socials, que poden alterar o deixar sense sentit
determinades tradicions que abans estaven en ple vigor, i la pèrdua de memòria
o oblits del narrador.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada