Literatura infantil y juvenil

Juan Cervera proposa una definició àmplia, integradora i global de la literatura infantil, i que no nega la naturalesa de la literatura. Per a ell, la literatura infantil és aquella en què“se integran todas las manifestacions y actividades que tienen como base la palabra con finalidad artística o lúdica que interesan al niño”. Esta definició incorpora el que la tradició oral ha aportat en el transcurs del temps i emfatitza dos elements fonamentals: el xiquet i la paraula. 

Hi ha altres definciones com la de Graciela Perriconi, per a qui la literatura infantil és “un acto comunicativo entre un receptor niño y un emissor adulto que tiene como objetivo sensibilizar al niño por medio de la capacidad creadora y lúdica del lenguaje, y tiene que responder a las exigències y necesidades de los lectores". Personalment, rec que aquesta última definició és la més encertada. 

D'altra banda, anem a centrar-nos en el terme Literatura Juvenil des d'una perspectiva fonamentalment educativa i literària. La LJ seria aquella que posseeix un lèxic adequat a la competència lectora dels alumnes, i permet un progressiu perfeccionament verbal (ha d'existir un grau de connivència i idoneïtat entre el llibre i l'hipotètic lector (perquè els alumnes tenen diferents nivells de competència lectora i gustos temàtics) .

A més ha de ser una literatura experiencial, com afirma Francisco Cubells: “Podríamos, por tanto, caracterizar como juvenil no aquella literatura que leen los jóvenes o adolescentes o que se quisiera que leyesen, sino la que aborda problemas específicamente juveniles o también de la adolescencia, dada la prolongación que actualmente se da en esta etapa bisagra de la vida” (1989:16)

Ha de propiciar, així mateix, un diàleg intel·ligent entre el lector i el llibre, de manera que coadjuve a la formació del pensament crític i estètic dels alumnes. La Literatura juvenil, igual que la resta de literatura, ha de crear mons estètics i autònoms de significat, que sorgisquen de la necessitat interior de l'escriptor. Açò va ser raonat per Emili Teixidor (2002:24) afirmant que la LJ ha de fugir de la disjuntiva de la "literatura de valors o el valor de la literatura", perquè en la Literatura Juvenil caben tots els temes sempre que siguen tractats amb veritat i sense cruesa, i sempre, que estiga escrita amb rigor i calidad" (llibertat temàtica).

Els destinataris naturals d'aquest tipus de literatura són els alumnes de Secundària, encara que la distribució temporal dels cursos acadèmics no sempre coincidix amb la maduresa psicològica dels alumnes (d'ací que, no s'haguera d'identificar la Literatura Juvenil amb tots els cursos de Secundària) . 

La LJ pot convertir-se en un instrument per a la formació dels jóvens en l'ús i coneixement de les competències lingüístiques bàsiques i a través d’aquesta els alumnes podran millorar l'escriptura i la lectura creatives (es converteix en una ferramenta transversal que facilita l'accés al coneixement del currículum, la comprensió lectora i la competència comunicativa i literària) . Finalment, la LJ no ha de renunciar a la qualitat literària com a tret fonamental i intrínsec a la seua essència, ni atendre tampoc a la confusió ni al servilisme fugaç de la moda que provoca un mercat tan ampli de publicacions

Després de haver exposat alguns trets que definixen la LJ, concloem dient que sorgix de l'íntima necessitat expressiva d'un autor, que té present quins són els seus primers destinataris lectors i que és conscient que la seua obra pot ser un text de transició cap a un altre tipus de literatura, però que, al mateix temps, el dota d'un valor literari més enllà de l'estricte àmbit educatiu, i garantix, per tant, el plaer estètic dels lectors adults.