L`EDUCACIÓ LITERARIA.

L`educació literària , educació en i per a la lectura literària, és la preparació per a saber  participar en el procés de recepció i d`actualització interpretativa del discurs literari. Per a portar a terme això s`ha de tindre en compte els següents punts:
-       La literatura és un conjunt de produccions artístiques que es defineixen per convencionalismes estètic -culturals.
-       La literatura també es caracteritza per la presencia de usos i recursos d`expressió  propis dels sistema lingüístic i per la seua classificació en gèneres segons la seua estructura.
-       El procés de percepció del significat  d`un text literari  no es dona de forma espontània i tampoc el significat és el resultat d`una lectura sense una visió critica i reflexiva d`allò que es llegeix.
L`estudi literari no es limita a la memorització de dates, autors i obres , ni a la enumeració de influencies o trets d`estil. Per als alumnes aquestos continguts  es perceben com continguts  poc significatius i de difícil comprensió. L`èxit de l`obra de Daniel Pennac (1993) és un clar exemple de l`actitud dels alumnes mencionada ja que, la seua crítica sobre el tractament de la literatura a l`aula ha ficat de manifest la necessitat d`una reorientació metodològica i de perspectives funcionals per al tractament didàctic de la literatura.
Pel que fa a la evolució de l`ensenyament literari i les metodologies que s`han emprat cal destacar que al llarg del temps han patit diversos canvis. Els grans cicles de l`evolució han estat basats estat basats en tres models didàctics. (Colomer, 1996)
En primer lloc trobem l`aprenentatge dels discurs oral i escrit. Aquest model va estar vigent des de l`edat mitjana fins al segle dènou. La finalitat d`aquest no era ensenyar literatura sinó preparar a l`alumnat per a les activitats professionals. Per a portar a terme això es llegia un únic llibre encaminat a l`educació moral, expressiva i el bagatge de cites que s`han d`utilitzar en la construcció de textos.
En segon lloc està el model patrimoni històric i col·lectiu. Es basa en la lectura escolar de les obres completes i de fragments de textos nacionals i posteriorment es fan una sèrie d`exercicis  d`explicació.
Finalment tenim el model d`anàlisi i interpretació del text. Aquest model consisteix en l`anàlisi de la construcció de l`obra per arribar a un comentari del text. L`objectiu d`aquest model es crear l`hàbit de la lectura a primària i realitzar comentaris de text a la secundaria encara que aquest model també a presentat certa insatisfacció.
Per altra banda cal destacar que avui els alumnes reben l`ensenyament de les obres literàries en dues llengües i, a més, si li afegim l`estrangera, l`enfocament comparatiu dona la possibilitat d`un gran ventall d`opcions, per tant, cal aprofitar aquesta connexió de diferents llengües com un excel·lent canal de motivació i d`interdisciplinarietat.

Tot allò mencionat ens fa reflexionar sobre que  les diferents propostes de metodologies poden conviure a la mateixa aula només cal que el docent siga capaç de triar la més adequada per a cada moment. L`aparició de diferents mètodes i enfocaments didàctics no hauria de ser un factor de desconcert en el nostre col·lectiu, sinó que, per contra, ens haurien de felicitar i buscar la manera de concretar-los en la pràctica docent (A. Díez, 1994).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No és fàcil, petit esquirol!

RONDALLA ESCRITA

Intertextualitat