Gènere Dramàtic

Escrita per -


El gènere dramàtic és aquell que representa algun episodi o conflicte de la vida dels sers humans per mitjà del diàleg dels personatges. Aquest gènere esta destinat a ser representat públicament enfront d'un auditori, per tant, comprén totes les manifestacions teatrals , a tot allò que s'ha escrit per al teatre i a tot el que és susceptible de representació escènica davant d'un públic. 

La paraula dramàtic prové de " drama "; aquesta paraula correspon al nom genèric de tota creació literària en què un artista, cridat dramaturg, concep i desenvolupa un esdeveniment dins d'un espai i temps determinats. Els fets es referixen a persones o caràcters que simbolitzen en forma concreta i directa un conflicte humà.

El gènere dramàtic va tindre el seu origen a Grècia (destacaven Sòfocles, Eurípdes i Èsquil) . Al començament, les representacions teatrals estaven relacionades amb el culte a Dionisio , déu del vi i l'alegria, i posseïen per tant un caràcter sagrat. Les dites representacions eren himnes dedicats a eixos déus. Més tard, es van introduir canvis als cantes; creant el gènere dramàtic com a tal.

Aquest gènere es va expandint fins que en el s. XI i XII els europeus varen reinventar el teatre, sorgixen les comèdies escrites en llatí (representades en monestirs, corts i universitats), escrites en llengua vulgar i que es duien a terme principalment a Nadal, Epifania i Resurrecció.

La primera obra teatral escrita completament en Castellà va ser el "Auto de los Reyes Magos". Es conserva incompleta (142 versos) ; falta la part final, que havia de mostrar l'adoració dels reis a Jesús. Aquesta representació va ser escrita a finals del segle XII o principis del XIII i, com totes les del seu temps, és anònim.







Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

No és fàcil, petit esquirol!

Escrita per -
He escollit el llibre de “No és fàcil, xicotet esquirol” d'Elisa Ramón. Aquest llibre tracta el tema de la mort des d'un punt de vista natural on els xiquets poden sentir-se identificats i mostrar els seus sentiments. El llibre està escrit per Elisa ramón, el llibre es resumeix en respostes a preguntes existencials sobre el sentit de la vida i el tractament del duel. Les il·lustracions estan fetes per Rosa Osuna i es caracteritzen per tenir tons suaus i càlids. Aquestes ocupen totes les pàgines del llibre, és a dir, predomina el dibuix deixant a l'és la lletra en segon lloc. La història es visualitza en frases curtes, senzilles que estan situades dins del dibuix. Les il·lustracions remarquen molt els sentiments, utilitzant el to blau per a definir la tristesa. Des del punt del contingut, tracta el tema de la mort amb tanta naturalitat que em sembla una bona eina per a recolzar-nos a l'hora de comunicar al xiquet la mort d'un parent. Una manera suau de comunicar...
Més informació

RONDALLA ESCRITA

Escrita per -
Títol: Mentides (rondalla valenciana) Grup: Obrint Pas Disc: Benvinguts al paradís, propaganda pel fet 2007! Any: 2007 Mentides als dies mentides als anys als temps de silencis i als de soledat mentides als barris,places i mercats al futur dels pobles i a la gent del camp Mentides als joves, obrer i estudiants a les seus lluites i als vells milicians mentides als presos i als represaliats i a les esperances dels afusellats Tot era mentida al país dels farsants fins que la veritat els esclatà a les mans van fer eleccions i la van derrocar i la gran mentida tornà a començar Mentides de guerres mentides de morts als llibres d'història i als televisors Mentides de llengües, banderes i noms mentiren al poble mentiren al món Mentides als comptes dels ajuntaments i a les grans poltrones dels seus parlaments Mentides en forma d'urbanitzacions i xalets de luxe entre camps de golf. Mentides als dies mentides a les nits als moments de locura i als de t...
Més informació

Intertextualitat

Escrita per -
Aquest terme va ser encunyat per J. Kristeva, una estudiosa búlgara establida a París, l'any 1969. La intertextualitat es defineix com la relació que un text (oral o escrit) manté amb altres textos (orals o escrits) , ja siguen contemporanis o històrics; el conjunt de textos amb què es vincula explícita o implícitament un text constitueix un tipus especial de context, que influeix tant en la producció com en la comprensió del discurs.
Més informació