Qui som?

Bon dia! 

Aquest és el nostre blog i com que no ens coneixeu anem a presentar-nos un poquet. Nosaltres som Blanca, Yajaira, Rosalía i Irene, i som estudiants de Magisteri d’Infantil. Aquest blog l’hem creat a l’assignatura de Formació Literària, amb Nuria Olmos, amb la finalitat de pujar tots els treballs que anirem fent al llarg de l’assignatura. Com que volem que ens coneixeu un poquet més i coneixeu la nostra relació amb la literatura anem a penjar les nostres autobiografies literàries ací. 

Esperem que us agradi. 

. . .

AUTOBIOGRAFIES

Abans de dir qual va ser la meua primera experiència amb un llibre, m’agradaria comentar un poquet les meues experiències orals amb la literatura. Recordi que la meua mare, quan era xicoteta, ens llegia llibres a la meua germana menuda i  a mi, totes les nits. Moltes vegades li dèiem que ens contara una història sobre una princesa, sobre un cavall... i ella se les inventava; però moltes altres vegades, ens llegia els contes que a ella li agradaven i ens ensenyava els dibuixos. El seu llibre favorit era “El Principito” i recordi que, a més de contar-nos el conte una i un altra vegada, s’inventava cançons que feien que ens dormirem. Aleshores li tinc molta estima.

Centrant-nos en la meua primera experiència com a lectora, he de parlar del llibre “Los tres cerditos”, del qual ja vaig parlar a classe, perquè va a ser el primer llibre que vaig llegir sencer per mi mateixa. Quan anava a infantil, no recordi quin curs, la mestra ens va dir que havíem de llegir aquest llibre, jo com tota la classe, vaig començar il·lusionada perquè no hi havia llegit mai a soles, però a les dos fulles llegides vaig rendir-me (quan vaig començar a llegir tenia problemes perquè em costava molt pronunciar certes lletres i això feia que em desil·lusionara). La meua mestra tenia molt d’interès en que tots llegirem aquest conte, aleshores el que va fer va ser donar-me un porquet de joguet i em va dir que si continuava llegint em donaria el altre germà porquet i quan acabara em donaria el tercer germà i per fi, estarien tots junts i feliços. Aquesta va ser l’única manera de llegir-lo.

D’altra banda i centrant-nos en la meua trajectòria literària, he de dir que a mesura que anava fent-me més major vaig perdre interès en la lectura i vaig deixar de llegir durant un temps, principalment perquè em demanaven llegir llibres a l’institut que no m’agradaven. Però al meu aniversari la meua mare em va regalar un llibre de novel·la juvenil, d’amor com a mi m’agrada, anomenat “Canciones para Paula”. Després de aquest llibre, vaig interessar-me un poquet  més per la lectura però tots els llibres que llegia eren del mateix àmbit que aquest (novel·les de Blue Jeans principalment).

També he de dir que alternava aquests llibres amb llibres infantils de “TEO” perquè aquesta era una col·lecció que tenia a casa i li llegia un llibre cada dos o tres dies al meus veins menuts ja que passava molt de temps amb ells. Aquesta era la meua rutina lectora que seguia mentres estava a l’ESO i a batxillerat  però, un dia vaig anar a dormir a casa de la meua tia i la meua cosina major tenia una estanteria plena de llibres, em va dir que si m’agradava algun llibre que lo agafara. Vaig triar un llibre anomenat “El hombre en busca del sentido” i era un llibre que tractava el tema dels camps de concentració des d’un punt psicològic (em va agradar molt) i des de aquell llibre vaig obrir la meua ment a llibres que no fossin no més d’amor.

També he de dir que segon de batxillerat va ser un dels anys que més llibres he llegit ja que anava a una assignatura anomenada Literatura universal i a aquesta matèria em feien llegir molts llibres importants i enriquidors com per exemple “Metamorfosis” de Franz Kafka, “Madame Bovary” de Gustave Flaubert (també vaig veure la pel·lícula d’aquesta obra), uns fragments de “Hamlet” de Shakespeare, “La Divina Comedia” de Dante, els poemes de Baudelaire (no tots), etc. He de dir que com partia d’una mala experiència en quan als llibres que em llegia en l’institut vaig començar amb poc d’interès per aquests llibres però com que els comentàvem a classe i fèiem activitats d’ells, vaig canviar la meua perspectiva dels llibres que demanen llegir a classe. Fent d’una manera més divertida la lectura vaig aprendre molt i gràcies a això, vaig traure un 10 a selectiu amb “Hamlet”, el meu llibre favorit dels que hi havia llegit aquest any.

M’agradaria dir que segon de batxillerat va ser un any enriquidor a nivell lector per a mi perquè, amés del que he dit abans, anava a un altra assignatura anomenada Habilitats comunicatives i una de les activitats que es demanava era la creació d’un vídeo, un pòster o qualsevol altra cossa per al foment de la lectura. El nostre grup vàrem decidir fer un vídeo en el qual actuàvem com si fossin els personatges de diferents contes (ens vàrem disfressar i va ser molt divertit). Aquesta crec que va ser una experiència molt bona per a nosaltres ja que ens va fer pensar un poc que llegir obria les portes de la nostra imaginació i ens permetia viatjar, d’una manera metafòrica, a un lloc determinat, a una època concreta... M’agradaria poder ensenyar-te el vídeo però no l’he trobat, de totes maneres si el trobi no dubtes que te’l enviaré.

Després d’això vaig llegir llibres com per exemple “Mientras llueva” de Teresa Viejo, “Forgotten” de Cat Patrick o “El hombre en busca del sentido” (anomenat abans), etc. Aquests són els meus llibres preferits i els recomani molt.

A dia de hui, estic tornant a llegir el llibre de “Mientras llueva” i tinc molts llibres pendents, això realment em sorprèn molt perquè recordi que jo sempre era aquell tipus de persona que esperava a que eixiren les pel·lícules dels llibres que li agradaven, i ara, em sent més orgullosa de mi mateixa i vaig a continuar amb el llibres baix el braç.

Irene Martínez Esteban (Irene M)

......................

El meu primer contacte amb la literatura es va donar quant jo tenia aproximadament cinc  anys.  La meua germana major,amb la qual compartia habitació, totes les nits em contava un conte abans de dormir. Aquest fet és el primer que puc recordar relacionat amb la meua introducció literària.

En primer lloc, m`agradaria explicar perquè  la meua germana començà a llegir-me contes totes les nits. Un Nadal, quant jo tenia quatre o cinc  anys, la meua mare em va regalar una col·lecció de contes per a xiquets.  Des d`aquest moment li vaig demanar a la meua germana que em llegís un quan ja estàvem al llit. Personalment, allò que m`agradava  no era només  el conte sinó que la meua germana em dediqués  una estona i d`aquesta manera, la lectura es va convertir en una rutina diària. 

En segon lloc, puc recordar que a l`escola,concretament a Primària, em demanarem la lectura d`una sèrie de llibres de la col·lecció de “El Barco De Vapor”( pròpia de primers lectors) i les seues histories  m`agradaven molt. Alguns llibres d`aquesta editorial que encara recorde són: Un monstruo en el armario , de Carmen Vázquez-Vigo; El libro invisible, de Santiago  García-Clairac; i Catarro a la pimienta, de Christine Nöstlinger. Avui encara conserve aquestos llibres i les tinc un afecte especial. Tot i que són a partir de set o nou anys alguna vegada els he tornat a rellegir.

 A partir d`aquest moment vaig començar a llegir altres llibres pel meu compte, pel que es podria dir que em vaig a començar a interessar per la lectura. Quant arribava el meu aniversari, Nadal ... em van començar a regalar llibres entre els quals voldria destacar la col·lecció “Kika Superbruja”.

Temps després,  vaig començar a interessar-me pel gènere de misteri ja que, quan llitges una novel·la d`aquest tipus no saps el que passarà més endavant i això fa que t`enganxis a la seua lectura. Destacaré dos  llibres que em van agradar molt de Oscar Wilde El retrat de Dorian Gray i El crim de Lord Arthur Savile.

Per altra banda, he llegit algunes obres literàries clàssiques com: Lazarillo de Tormes, Poema del Cid, Tirant lo Blanc, Curial i Güelfa, La Celestina i La Eneida  entre alguns altres. Encara que no és el tipus de lectura que més em pot agradar em pareix prou interessant tenir algunes nocions al voltant de l`escriptura i la visió del món d`aquella època a més de conèixer la literatura clàssica.

  Actualment, llegeixo menys i de forma més irregular. No obstant això, avui estic més centrada en la lectura de llibres d`educació i em criden molt l`atenció ja que, crec que són prou útils per a la meua formació professional. Concretament, pel que fa a la lectura de llibres d`educació, m`agrada aquells que són casos personals, casos que es poden donar el la vida quotidiana en el àmbit educatiu. Els últims que he llegit són:  Mal d`escola, de Daniel Pennac; El desconcert de l`educació, de Salvador Cardús; i Padres brillantes, maestros fascinantes ,de Augusto Cury. 

Finalment, vull destacar que el proper llibre que vaig a llegir-me és La cinquena planta de Manuel Baixauli.  Aquesta nove.la la vaig a llegir perquè ens la han recomanat en una activitat que jo faig a la universitat anomenada "Sine qua non". Tinc ganes de començar a llegir-lo  perquè m`han dit que es tracta d`una novel·la d`intriga i que a més a més incita a una reflexió personal.  Malgrat que no l'he llegit encara, estic segura que m'agradarà moltíssim perquè durant l'ESO vaig llegir un llibre d'aquest autor anomenat Espiral i em va semblar prou interessant, aleshores estic entusiasmada amb aquesta lectura.

Yajaira Carnero Carmona (Yajaira C)

................

Com podria començar a explicar la meua experiència amb el contacte de la literatura? Crec que la millor manera de començar seria explicant el meu primer contacte amb ella, el meu primer contacte amb un llibre. I si la meua memòria no em falla aquest va sorgir quan tenia 3 anys. La meua mare és mestra i aleshores es passava moltes hores en el col·legi; el meu pare treballava en una oficina passant la major part del dia allí tancat. Pel que jo em passava quasi tot el dia amb la meua àvia. Però a la nit quan els meus pares arribaven sopàvem tots junts i després a l'hora de dormir em llegien un conte. El meu primer conte (o almenys del que més m'acorde perquè era el que més m'agradava) tractava sobre una aventurera que havia de trobar un tresor i passaven mil aventures. Era inventat pels meus pares però el fet que estiguera escrit en una espècie de llibreta antiga ho converteix en el meu primer contacte amb la literatura.
Ara que ja sabeu el quan vaig començar i el com, faltaria saber el “perquè”.

Sincerament per molt que els meus pares m'insistiren en que jo llegira llibres, no captaven la meua atenció. Però el fet que la lectura no m'atraguera no significava que l'escriure històries i contes tampoc ho fera. De fet, em fascinava i em fascina perquè és la millor manera d'alliberar la meua imaginació. Vaig començar en 3º de primària a escriure els meus propis contes i m'agradava. Però quan realment em va encantar escriure va ser en segon de l'ESO. Escrivia treballs, redaccions, discursos per al col·legi. Però en el meu temps lliure em dedicava a escriure com a xicotetes històries, amb capítols curts que feien traure totes les idees que tenia en el meu cap i plasmar-les en un paper. Per desgràcia aquesta xicoteta afició que tenia d'escriure la vaig apartar de la meua vida per estudis, i perquè tot ho deixava a última hora cosa que no m'ajudava a guanyar temps. A dia d'avui pensi en el feliç i realitzada que em feia escriure i m'entristeix que no seguira. Un objectiu que tinc proposat està en aqueixa llista que tenim tots de “coses que fer abans de morir” és escriure una novel·la i acabar-la. Encara que els meus pares no aconseguiren captar la meua atenció cap a la lectura no va significar que algú ho fera. Bé en aquest cas no va ser algú sinó alguna cosa.

Sincerament considere aquest un dels contactes amb la literatura més importants de la meua vida. Va ser en sisè de primària i la professora ens va manar un llibre obligatori per a examen. “El valle de los lobos” de Laura Gallego. A mi per aqueix temps no m'agradava llegir. Encara recorde l'odi que vaig sentir en gastar-me aqueixos diners en un llibre que “sabia” que no m'anava a agradar. Mirava el llibre amb menyspreu, criticant la portada com si la imatge que hi havia m'explicara la seua història i jo ja sabera que anava a ser avorrit. Ara ho pensi i em fa riure l'haver sigut tan ignorant i ràbia per no haver començat a llegir abans. Aqueix dia vaig aprendre dues coses: tota la raó que havien tingut els meus pares quan em deien que havia de llegir i la importància de la dita “no jutges un llibre per la portada”. No puc dir que aquest llibre siga el meu favorit a dia d'avui, però sí que és el llibre que millors records m'alberga. M'acorde de llegir el primer capítol amb una cara de sorpresa que no m'ho creia ni jo; el llibre m'estava encantant. M'acorde d'acabar-me el capítol i anar corrent a la meua mare a dir-li el molt que m'agradava. I sobretot, m'acorde de la felicitat que em va entrar en acabar-me el llibre i saber que era una trilogia i que la història no acabava ací. A dia d'avui encara em costa explicar totes les sensacions que es tenen en llegir un llibre, perquè crec que no es pot, hi ha massa.

Òbviament aqueix va ser el principi del meu camí lector per cridar-ho d'alguna manera. Van passar els anys i em vaig llegir tots, i recalque en tots, els llibres d'aquesta autora. Si els esmentara es faria una llista de la compra i no m'agradaria que la meua autobiografia se centrara en una trista llista. M'acorde que a partir d'aqueix llibre, tots els estius quan la meua família i jo anàvem a la platja cadascun ens portàvem un llibre. Era una escena digna de veure a la meua semblar, cadascun llegint el seu llibre, amb el so de les ones, cadascun en el seu món. Perquè al cap i a l'últim llegir-te un llibre és açò, estar en un altre món.

En tota la meua formació de la secundària van haver-hi llibres que m'agradaren mes i menys. Però no va haver-hi cap “boom” que em marcara. Fins que arribe a batxiller. He de dir que aquest possiblement siga el millor llibre que haja llegit en tot batxiller. Estic parlant de “La casa de los espiritus” d'Isabel Allèn. És un dels llibres obligatoris (ara que ho pense els llibres que m'han marcat són els de lectura obligatòria i sembla que no m'haja llegit pel meu compte). Aquest llibre, malgrat ser històric, em va semblar un dels llibres més originals, creatius, interessants que m'havia llegit. Era tot totalment nou, un llibre sobre diverses generacions. No sàvies qui explicava la història però deduïes que era important. El fet de ficar la màgia et cap a enganxar-te més al llibre. D'altra banda et ficava en un context històric molt dur i estaves pendent de el “que passara ara”. Per açò és un llibre digne a esmentar en la meua autobiografia.
Després d'aquest llibre tristament, va venir època de selectivitat i estudis. Solament llegia a l'estiu i ja ni això.

Fins al meu primer any de carrera a València, que vaig conèixer a la meua companya Helena i és una de les persones que més afició té per la lectura. Ella em deixava els seus llibres i açò em va tornar a enganxar a la lectura. Actualment estic llegint “El nom del vent” de Patrick Rothfuss. És un llibre preciós, i solament porte 4 capítols.
Tinc un llibre pendent que m'ho han recomanat milers de persones. “La sombra del viento” de Carlos Ruiz Zafón. Però sempre m'ho he anat deixant de costat perquè tinc una mala experiència amb un llibre de lectura que no m'agrade d'aquest autor.
Vull acabar la meua autobiografia amb un comentari sobre un curt que vam veure en classe sobre el contacte amb la literatura. Aquest curt és el de “The fantastic flying book”, per a fomentar la lectura.

El que em transmet aquest curt per a mi és el que sent jo per la lectura. Un llibre és com una persona. Quan coneixes la seua història eres part d'ell i ell és part de tu. Així que quan et mors, una mica de tu es queda en aqueix llibre. I una mica d'aqueix llibre es queda en tu. Llegir un llibre és com viure una vida més. I que bonic és viure milers de vides en una sola.
I que tot siga gràcies als llibres.

Blanca Santonja Miró (Blanca S)

.....

Recorde que cap a sisè de primària ens posaren unes hores de lectura obligatòria a l’ escola i ací va començar la meua relació amb la literatura. Vaig començar a llegir llibres, vaig començar a sentir-los, a conèixer histories que em feien sentir be, histories que despertaven en mi sensacions boniques i unes altres que rebutjava. Com que alguns llibres aconseguien traslladar-me dins d’ells perquè m’agradaven, vaig tindre una bona experiència literària a la meua adolescència.   Vaig llegir llibres com G.MOURE.(2001). Los caballos de mi tío. MADRID: ANAYA; P.ALAPONT. (2000). Menjaré bollycaos per tu. VALENCIA: BROMERA ; J.RIVERA,, A. Martin. (1991). Todos los detectives se llaman Flanagan. MADRID: ANAYA.

Els següents cursos m’agradava molt escriure, els meus sentiments, les coses que feia, les coses que em passaven, frases que m’ agradaven de cançons, tot estava escrit a la meua agenda de escola com si fora un diari. A mes a mes m’agradava poder agafar la agenda i recordar aquelles coses que havia escrit en algun moment determinat, inclús encara tinc guardades aquestes agendes ja que son com relats de la meua vida.

Avui encara escric frases de cançons, una de les meues aficions es sentir musica i em pareix fascinant el treball que fan els cantautor expressant sentiments en les seues cançons i dient-lo de forma tan especial.

A l’adolescència vaig llegir llibres de auto ajuda com J.BUCAY. (2004). El camino de la independència. BARCELONA: CIRCULO DE LECTORES; J.BUCAY. (2004). El camino del encuentro. BARCELONA: DEBOLSILLO i alguns mes d’aquest autor. Crec que van ser llibres que em varen marcar molt com a persona i que m’ ajudaren a veure des de un altra perspectiva les situacions de la vida, a enfocar-la d’altra manera  i conèixer quines coses m’interessaven i m’agradaven llegir. Així com també El Secreto va ser un llibre clau que també em va marcar unes idees en la vida.

Un poc mes major, als meus 20 anys  E.L.JAMES va publicar una trilogia de que tingué molt d’èxit,  en principi no em cridava l’atenció i pensava que no era el meu estil però gràcies als perfils socials vaig llegir paràgrafs dels llibres i em cridaren molt l´atenció i així em vaig a animar a llegir-los. En aquesta trilogia em vaig adonar que la lectura es molt subjectiva, depèn de com tu mateixa vulgues interpretar la historia. El autor escriu lo que ell vol transmetre però a cadascun de nosaltres ens arriba de forma diferent, perquè podem elegir a que li donem mes importància, que es lo que mes ens agrada de lo que ens conta, podem suprimir algunes de les coses llegides que no ens interessen i fer nostre el llibre. Per a mi es una gran historia de amor i en general esta vist com una historia de eròtica salvatge. , etc que lògicament també apareix al llibre.

D’altra banda i com que puc dir que m’agrada llegir, vaig veure una serie de televisió que m’ apasionaba i després em vaig comprar el llibre. Veient la serie a la televisió em va transmetre molt i tenia curiositat per veure com el autor del llibre transmitía eixes emocions i tenia l’esperança de que llegint també poguera rebre-les amb tanta intensitat com a la televisió, ja que crec que pot ser més complicat aconseguir-ho llegint.

Rosalía Gonzalvo Bermúdez (Rosalia G)