PETER PAN

Títol: Peter Pan
Autor: Barrie, James M.
Edició obra original: 1904
Publicació: Barcelona, Joventut, 1994
Editorial: Joventut

L' historia que coneixem de Peter Pan es l'adaptació que fa Disney d'aquest llibre. En aquesta, Peter és un nen simpàtic i entremaliat, res a veure amb el nen original, un nen que esbudella pirates amb gran satisfacció, un personatge una mica cruel que exigeix submissió a tots els nens perduts de l'illa, obstinant i oblidadís. Si ens fixem amb el tracte de Peter amb Wendy, podem dir que és un nen un poc masclista que considera que Wendy ha de ser la mare de tots els nens perduts del País de Mai Més i exercir com a tal. També cal destacar el personatge de Campaneta de Coure, una fada que va adoptar a Peter, aquesta és gelosa, i sobreprotectora, tant que fins i tot demana als nens perduts que ataquin a Wendy per desfer-se d'ella, mentre que en la versió de Disney podem observar una fada molt simpàtica i treballadora. La narració conta la vida real d'una família front a la aparició d'un xiquet aventurer i oblidadís que reflectix els seus sentiments en la resta de xiquets.

L'historia de James M. Barrie comença un dia en casa de la família Darling, un matrimoni amb tres fills i Nana una gossa que cuidava els seus fills. La sra Darling viatjava pels pensaments dels seus fills i va trobar que apareixia Peter Pan. Parlant en ells sobre aquest va recordar que el coneixia de la seua infància. Una nit que els senyors isqueren de cassa i havien nugat a Nana que sempre estava prop d'ells, va aparèixer en la habitació Peter Pan que ja coneixia a Wendy i li va proposar que se'n anara en ell al país de ''Nunca Jamás'' del que li havia contat meravelles per a convèncer-la. Pensà que Wendy podria contar contes als xiquets com li havia contat a d'ell i li ho va proposar. Ella va acceptar sempre que els seus germans també anaren. I així començaren a participar en les aventures amb Peter Pan.

En aquest país habitaven fades, sirenes, indis, criatures fantàstiques a més del malvat capità Garfio, l'enemic de Peter. En aquest país el temps era completament diferent permetent als que l'habitaven no créixer un lloc ideal per a Peter que volia ser sempre un xiquet i divertir-se. Peter era el capità d'aquest país on enviaven als xiquets perduts.

Una vegada arrivaren, Wendy, John i Michael començaren a veure històries que pareixia que ja hagueren viscut en somnis i es sentiren en la seua pròpia realitat pel que estaven gustosament aventurats en el país de ''Nunca Jamás''.

Peter coneixia tot perfectament, tenia una gran experiència volant i era molt ràpid, es sentien fora de perill al seu costat encara que tenien por ja que s'oblidava prou sovint de les coses i no volien que s'oblidara d'ells per que no sabien tampoc com tornar a casa.

Peter els ensenyà les aventures i meravelles del país i de les seues criatures. Els xiquets perduts van a viure al país i admiren a Peter encara que aquest es comporte de manera egoista i haja tingut una dura infància pel que fa veure als altres com son les mares.

Campanilla odiava a Wendy ja que es mostrara gelosa perquè Peter estava molt amb ella i tenia pensaments bons sobre aquesta. En una disputa amb els pirates, acabaren tots separats, cadascú per un puesto i Campanilla que anava en Wendy aprofita a juntar-se amb els xiquets i ordenar-los que Peter havia dit que mataren a Wendy, I així ho intentaren, deixant sesnse forçes a Wendy tombada al terra. Quan Peter va aconseguir arrivar junt a ells, estava molt content perquè havia portat una dama per a cuidar-los i va preguntar si no l'havien vist. Amb temor pel que havien fet estaven amagant-la però el culpable, valent va dir el que havia passat a més de explicar la petició que els havia manat de la seua part Campanilla. Peter molt enfadat amb ella li va dir que se'n anara. De sopte Wendy comença a moure's i s'alegraren de que estiguera viva e idearen fer-li una casa per a que es recuperara i tots, inclosos els seus germans que no entenien el que passava, col·laboraren per a servir a Wendy. Quan es va recuperar tots es posaren elegants per a demanar-li que fora la seua mare i acceptà. A Peter Wendy li pareixia meravellosa per a poder exercir com a tal.

A la casa jugaven, es divertien i també discutien, a vegades Wendy no sabis como soportar-ho però els cuidava molt be. També a Peter quan en somnis plorava l'abraçava fort avanç que despertara. Així seguiren passant aventures i Wendy intentava saber quant recordaven el seus germans la seua vida anterior en sos pares i els feia exàmens a tots sobre aquestes coses. Un dia ella que tirava en falta a sos pares pensà que tenien que anar-se'n i tornar a casa. Peter que no volia va contar una història de la seua infància. Ell un dia se'n va anar volant i quan tornà a casa, sa mare s'havia oblidat d'ell, la finestra estava tancada i hi havia un altre xiquet en el seu llit. Pel que fa que parlara malament de les mares als xiquets i llevava la il·lusió que aquests tenien els altres xiquets per veure la reacció de les seues mares al tornar a casa.

Wendy no pensa mes enllà i va decidir que ella i els germans tornarien a casa i que els demes xiquets i Peter també podien anar en ells, però Peter no volia i es quedà.

Quan tots se'n anaven els pirates els van raptar e intentaren enverinar a Peter, Campanilla que s'havia adonat de tot li ho contà a Peter i el va salvar de veure el verí que Garfio havia depositat en la seua medicina. Va salvar la vida a Peter i li va perdonar, ella s'habia envenenat però Peter parlà amb els xiquets que encara creien i així pugueren salvarla. Quan ella es posà be, se'n anà a salvar als xiquets i a Wendy.

En la batalla col·laboraren tots i pogueren desfer-se de Garfio i dels roïns companys que seguien les seues ordres i Peter va guanyar la batalla i va salvar els xiquets i a Wendy. Wndy orgullosa els va alabar i els va gitar i eixa nit també va abraçar molt fort a Peter que plorava en somnis.

Després tornaren a casa, els tres germans miraren com estava tot i feren com si no se'n hagueren anat gitant-se al llit avanç que la Sra. Darling entrara a l'habitació. Quan entrà i els va veure no pensava que fora de veritat i li costa reaccionar, ells la cridaven i per fi s'abraçaren i avisaren també al Sr. Darling i Nana.

Poc després es presentaren també els demés xiquets que varen ser acceptats en la família i li ho proposaren també a Peter que no volia perquè volia ser sempre un xiquet, divertir-se i no creixer i si es quedava allí, creixeria, aniria a l'escola, aprendria coses series, etc i no era lo que volia. Ell volia que Wendy se'n anara en ell però ella no podia i acordaren que aniria a per ella cada primavera.

Els altres començaven a ser xiquets normals, Peter no s'adonava del temps que passava i en la següent primavera quan anà a per Wendy ja no recordava ni a Garfio ni a Campanilla.

L'any següent Michael y Wendy ploraven perquè Peter no havia tornat, Michel va suposar que a lo millor no existia, però l'any següent tornà sense saver que s'havia oblidat de vindre la anterior primavera. I va ser l'ultima vegada que el va veure. Tots xiquets feren vida normal, casats, treballant, fills... Wndy es casà també i va tindre a Jane, la seua filla. Wendy contaba les històries viscudes en aquest país amb Peter, i li digué les últimes paraules de Peter imitant-lo: '' Esperame siempre y una noche me oiras graznar'', però Wendy va quedar sorpresa perquè la seua filla va dir-li que ho feia malament, i Jane va imitar perfectament a Peter. Wendy preguntà com s'havia fer-ho tan be i la filla li contà que el sentia per les nits.

Una nit després de tants anys Peter tornà a per Wendy com si el temps no haguera passat, preguntà per els altres i per la xiqueta nova, però no entenia res. Wendy va dir que si estava allí esperant a anarse'n en ella, ell va afirmar però Wendy explica que ja no podia anar, que s'havia oblidat de volar, ell va insistir en tornar-li a ensenyar però ella li va dir que ja estava major, que havia creixcut, que tenia fills.. i el deixa allí, ell es negava a acceptar-lo i començà a plorar. I va pasar lo mateix que quan Wendy era xicoteta, Jane es va despertar, va parlar en ell i se'n anaren junts, Wendy no volia però no va poder retindre'ls i així passava sempre fills tras fills. Jane va tindre a Margaret també li conta les históries amb Peter i Peter ve a per ella a que vagen al país de Nunca Jamas i així passara també amb els fills de Margaret i seguiran així les coses sempre que els xiquets siguen alegres, innocents e insensibles.

Açi podem veure la diferencia de l'adaptació a la historia reial que ens conta la edició original.
 

Com a lectora de l'edició original cal destacar la imaginació i creativitat que mostra la història, encara que eixes aventures no siguen de vegades molt pacífiques ni recomanables per a xiquets. Aporta valors com la solidaritat i ajuda als altres i la col·laboració en grup per a aconseguir el que es desitja, pel que fa una característica interessant que podríem agafar de la edició original. També d'altra manera podria potenciar-se la creativitat e imaginació amb altres situacions mes satisfactòries com la creença i màgia de les fades per a ajudar oblidant les agressions entre els ocupants del país. A més cal destacar la referencia que fa a la importància de la tradició oral ja que que hem vist mares conten a fills mitjançant la tradició oral les histories viscudes amb Peter generació a generació.