Camí de núvols

La literatura oral està constituïda pels romanços, tradicions, llegendes, mites, cançons que es transmeten de pares a fills. És una literatura popular, generalment de caràcter anònim i és tradicional, és a dir: que el poble la fa seua oblidant el seu autor i la sotmet a reelaboracions i modificacions. És evident que entre la literatura escrita i l'oral hi ha semblances: que els dos són creacions poètiques i es classifiquen en gèneres poètics. Però també s'arrepleguen dos diferències principalment: l'anonímia de l'obra folklórica i la seua mutabilitat (pel fet que l'obra literària fixada per l'escriptura és inalterable mentre que en la tradició oral, és modificada en cada transmissió) . Aquestes transformacions a que està subjecta la tradició oral seran més o menys abundants depenent del control que el narrador exercisca sobre el missatge transmès. Així, quan les tradicions es transmeten exclusivament entre grups socials minoritaris, la possibilitat d'a...

Es coneixen com a figures retòriques aquells recursos que permeten alterar la sintaxi per a donar-li un determinat sentit al comunicat. Servixen per a desviar l'interlocutor a un sentit figurat del que s'està expressant, evitant que se centre en el sentit literal o en l'orde real de les paraules. Hi ha quatre tipus de figures retòriques fonamentalment: figures de dicció (transformació o metaplasmes, repetició, omissió, de posició, etc) , trops (metàfora, al·legoria, hipèrbole, èmfasi, ironia, etc) , figures de repetició (al·literació, concatenació, epífora, etc) i figures de construcció (repetició entre altres).

Aquest terme va ser encunyat per J. Kristeva, una estudiosa búlgara establida a París, l'any 1969. La intertextualitat es defineix com la relació que un text (oral o escrit) manté amb altres textos (orals o escrits) , ja siguen contemporanis o històrics; el conjunt de textos amb què es vincula explícita o implícitament un text constitueix un tipus especial de context, que influeix tant en la producció com en la comprensió del discurs.

El gènere dramàtic és aquell que representa algun episodi o conflicte de la vida dels sers humans per mitjà del diàleg dels personatges. Aquest gènere esta destinat a ser representat públicament enfront d'un auditori, per tant, comprén totes les manifestacions teatrals , a tot allò que s'ha escrit per al teatre i a tot el que és susceptible de representació escènica davant d'un públic.  La paraula dramàtic prové de " drama "; aquesta paraula correspon al nom genèric de tota creació literària en què un artista, cridat dramaturg, concep i desenvolupa un esdeveniment dins d'un espai i temps determinats. Els fets es referixen a persones o caràcters que simbolitzen en forma concreta i directa un conflicte humà. El gènere dramàtic va tindre el seu origen a Grècia (destacaven Sòfocles, Eurípdes i Èsquil) . Al començament, les representacions teatrals estaven relacionades amb el culte a Dionisio , déu del vi i l'alegria, i posseïen per tant un caràcte...

Juan Cervera proposa una definició àmplia, integradora i global de la literatura infantil, i que no nega la naturalesa de la literatura. Per a ell, la literatura infantil és aquella en què“se integran todas las manifestacions y actividades que tienen como base la palabra con finalidad artística o lúdica que interesan al niño”. Esta definició incorpora el que la tradició oral ha aportat en el transcurs del temps i emfatitza dos elements fonamentals: el xiquet i la paraula.  Hi ha altres definciones com la de Graciela Perriconi, per a qui la literatura infantil és “un acto comunicativo entre un receptor niño y un emissor adulto que tiene como objetivo sensibilizar al niño por medio de la capacidad creadora y lúdica del lenguaje, y tiene que responder a las exigències y necesidades de los lectores". Personalment, rec que aquesta última definició és la més encertada.  D'altra banda, anem a centrar-nos en el terme Literatura Juvenil des d'una perspectiva fonamentalme...

El Pla Lector és un document marc en el qual s'estableixen les línies generals propostes per la Conselleria d'Educació per a la millora de la competència lectora i el desenvolupament de l'hàbit lector en l'alumnat a partir del paper que juga la lectura en la societat  contemporània i de l'anàlisi de la situació actual en la  Comunitat Autònoma. Aquest Pla se centra en la lectura com una de les competències bàsiques que contribueixen al desenvolupament personal i social de l'individu. No s'ha d'oblidar, no obstant això,l'estreta relació que, en aquest sentit, existeix entre llegir i altres processos intel·lectuals complexos i complementaris com escriure, parlar  escoltar,  que posibiliten el desenvolupament de les competencies necessàries per a l'adquisició d' aprenentatges. Des d'aquesta perspectiva, que interrelaciona la lectura amb altres processos, ha d'interpretar-se el Pla Lector proposat en aquest document. Per tant, les ...

   L'assaig literari és un tipus d'assaig caracteritzat per una redacció subjectiva en el que l 'escriptor concedeix molta importància a l'estil amb el qual redacta la seva obra. Per tant, es destaca per posseir un matís estilístic o poètic.​ http://reglasespanol.about.com/od/Tipos-de-textos/fl/Ejemplos-de-paacuterrafos-argumentativos.htm Segons el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola (2001) és un escrit en el qual un autor desenvolupa les seves idees. En la literatura és una composició escrita en prosa, generalment breu i en el qual s'exposa la interpretació personal sobre un tema. http://ponce.inter.edu/cai/manuales/EL_ENSAYO.pdf En l'àmbit de la Literatura, es coneix com a Assaig Literari a un tipus d'assaig, on l'autor busca expressar la seva opinió sobre temes morals, ètics i estètics, al mateix temps que centra la seva atenció a aconseguir la millor expressió estilística, per la qual cosa alguns teòrics han assenyalat que l...