La Literatura Infantil Universal

La LIJ és aquella escrita per a xiquets i joves, o s’adapta per aquests, ja que gran part dels clàssics d’aquest gènere van ser creats originalment per a lectors adults. Les característiques que destaca McDowel són: brevetat del text per tal de no fer una lectura pesada, predomini de l’acció, presència d’un protagonista infantil o juvenil que fa que els xiquets s’identifiquen amb ell, llenguatge adequat als menuts (ús d’un vocabulari senzill) i predomini de la simplicitat, la màgia, la fantasia i l’aventura. 

La literatura infantil és un gèner definit, no tant per els seues rasgos propis, como per els seues receptors. El naixement de la LI es relaciona amb la pedagogia, la moralitat i el folklore. Són molt discutits els orígens d’aquest gènere però, com exposa J. Cervera en la seua obra “Teoria de la literatura infantil”: la LI sorgeix del moment en que comencen a considerar al xiquet com un ésser amb entitat pròpia i no sols com un futur home. 

La literatura universal es divideix en una sèrie de etapes que vaig a explicar a continuació:

Època Primitiva: aquest es el primer període i amb ell comença la historia de la literatura en general. Tot comença quan el ésser humà te la capacitat de processar informació i transmetre-ho a través de la llengua. En aquest període destaquen: els mites (relates que tracten de explicar el origen del món, del ésser humà, de la societat, etc) i les llegendes (histories fictícies basada en la realitat), a més dels contes en comunitats amazòniques. 

Època Medieval: a aquest període la LIJ és un recurs al que solament poden accedir uns pocs i, a més, el sistema feudal estructura la societat. A aquest període destaquen els abecedaris, els sil·labaris i els bestiaris. 

Del Renaixement al Barroc (s. XVI – XVII): el Renaixement suposa la reivindicació de la civilització clàssica grecollatina, la introducció de la impremta a 1476 i l’acostament de les històries orals en forma de llibres. El Barroc suposa una crisi dels dos dogmes fonamentals que convivien al Renaixement, l’explotació dels recursos de la retòrica, de la sintaxi i de la versificació i utilització sense mesura de tots els recursos del seu art, caient en l’artifici. A més, de considerar-se una introducció i consagració del món de les fades en la literatura infantil, és a dir, l’època impulsora d’aquestes. 

Dins d’aquest període destaquem una sèrie de llibre que esmentaré a continuació, acompanyats d’imatges de algunes de les seues portades. Aquests són: “L’ocell blau” i “El príncep seglar” de MAdame D’aulnoy, “Els pastors de Betlem” de Lope de Vega i “Jocs de la Nit de Nadal amb enigmes” de Alonso de Ledesma, entre altres. 

El segle XVIII: a aquest període te lloc el naixement d’una literatura per a infants on s’enfronten la intenció didàctica i moralitzadora i la fantasia. Durant aquesta etapa apareix la figura de John Nweberry com fundador de la primera llibreria de Londres a 1750.A 1751 es va llençar la primera revista infantil el món anomenada The Iilliputian magazine, encara que no va ser fins a 1798 quan va aparèixer la primera d’aquestes a Espanya: La Gaseta dels xiquets. També apareix la de Jeanne Marie Leprince amb “El magatzem dels xiquets” a 1757 dividit en 4 volums: la bella i la bèstia, les mil i una nit,, Robinson Crusoe i Els viatges de Gulliver”. 

Dins d’aquet període, situant-nos a Espanya, destaquem la figura de Samaniego i Tomas de Iriarte els quals compartien dos característiques fonamentalment: la intenció pedagògica amb tocs humorístics i les auques i al·leluies. 

El segle XIX: a aquest període comença a tindre més força la fantasia i emergeixen els grans escriptors que es converteixen en clàssics de la literatura infantil. Primerament, anem a parlar dels Germans Grim. Aquests van recollir les històries de Jacob i Wilhelm Grimm, de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on ells van treballar. El seu mèrit fonamental va ser saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral ja que, com hem dit, la oralitat era molt important per a ells a contes com: “Hänsel i Gretel”, “Barba blava”, “El llop i les set cabretes”, “La bella dorment del bosc”, ”La ventafocs”, “Blancaneu”...

He considerat important, destacar també a Hans Christian Andersen amb obres com: “La Sireneta”, ”L’aneguet llegit”, “El Soldadet de plom” i “El traje nou del emperador”. I per últim, a Espanya, destaquem a Cecilia Böhl de Faber per els seues contes, oracions, endevinalles i per els seus refranys populars i infantils. I a Luis Coloma Roldàn amb obres com: “Rantocito Pèrez”, “Periquillo sin miedo” i “Jerònim”. 

També a aquest període destaca la figura de Oscar Wilde, autor que tothom coneix, el qual reprèn la tradició romàntica i contes de fades com a “El príncep feliç”, “El rossinyol i la rosa”, etc. En la segona meitat del segle XIX varen destacar la novel·la de viatges i aventures entre les quals apareixen:Robert Louis Stevenson amb “L’illa del tresor”, Rudayard Kipling amb “El llibre de la selva”, Jules Verne amb obres pseudocientífiques que avancen el futur com “El viatge de la Terra a la Lluna”, “Vint mil llugües de viatge submarí” o “Viatge al centre de la Terra”, Mark Twain amb “Les aventures de Tom Sawyer” i Carlo Collodi mb “Pinotxo”.

Primera meitat del segle XX: aquesta etapa esta marcada o caracteritzada per el següent: la literatura infantil esdevé un subgènere, apareixen els llibres infantils, pensats i escrits per als xiquets, es dona un màxim esplendor i la literatura passa a tindre una finalitat diferent: literatura per gaudir. També he de dir que els xiquets són el punt de partida per a crear els protagonistes, és a dir, els protagonistes dels contes han sigut creats adequant-se als xiquets per a que aquests s’identifiquen amb ells; i que apareix la creació de personatges més complexos. 

Alguns dels contes més destacats són: “Peter Pan i el seu país de Maimés” de James M. Barrie, “Winnie, the Pooh” de A. A. Milne (1927) “El vent entre els salzes” de Kenneth Grahame (1908) i “El doctor Dolittle i els seues animals” de Hugh Lofting.

També hem de dir que els personatges connecten amb el públic infantil i els protagonistes d’històries universals i llargues nissagues. Alguns exemples d’açò són: “La família Mumin” de Tove Jansson, “Pippi Calcesllargues” d’Astriid Lindgren, “Mary Poppins” de Pamela Travers i “El Petit Príncep” d’Antoine de Saint-Exupéry. 

Els èxits universals en aquest període va ser Selma Lagerlöf que va rebre el premi Nobel de Literatura amb “El meravellós viatge de Nils Holgersson” i Enid Blyton. 

Finalment, cal dir que Espanya s’incorpora tard amb autors de prestigi, com Valle-Inclán, Jacinto Benavente o Eduardo Marquina, entre altres, que escriuen literatura infantil. Abans de la Guerra Civil podem destacar autors com: Salvador Bartolozzi amb “Les aventures de Pinotxo i Chapete” i “Pipo i pipa”; Manuel Abril; Elena Fortún amb “Celia”; i Antoniorrobles i Teresa León. 

La Guerra Civil va truncar el camí iniciat per aquests autors i fins a finals dels quaranta no van aparèixer nous personatges i autors com: Borita Casas amb “Antoñita la Fantàstica” i Maria Luisa Gafaell amb “Antón Retaco” qui va rebre el premi Nacional de Literatura en 1950.

Abans de concloure anem a tractar la situació actual de la LIJ. Actualment es caracteritza per un creixement de la producció de obres de la LIJ i, en relació amb el segle passat, suposa la superació de didactisme moralitzant i la força que adquireix la imaginació en un nombre notori de creacions destinades als xiquets i als joves. Ens trobem enfront d’una literatura que ofereix una gran varietat de gèneres i estils, tant des del punt de vista del contingut d’aquestes com del tractament dels textos i de les imatges il·lustrades. 

Com a conclusió, hem de dir que amb aquests llibres o la majoria d’aquests, hem tingut algun tipus de contacte, per tant, no estaria malament que, com a futurs mestres, els portarem a classe i treballarem amb ells. Si tots els llibres que s’han de treballar al llarg del curs pertanyen als períodes explicats o són alguns dels llibres esmentats en el treball, acostumarem als xiquets a tractar amb la literatura des de menuts i açò tindrà una molt bona conseqüència en el seu futur.