La literatura infantil a Espanya

La literatura infantil a Espanya.

La literatura infantil a Espanya ha presentat diferencies en les quatre llengües pròpies del país ja que l`evolució de cadascuna de elles ha sigut diferent. Per una banda,  el castellà i el català han tingut una evolució interrompuda des l`edat mitjana fins a la actualitat  per diverses causes. Per altra banda, l`eusquera i el gallec han seguit processos més irregulars perquè encara que tenien una tradició, la fixació de les llengües no es va donar fins al segle XX.

En primer lloc, cal destacar que la primera obra europea que es va publicar amb certa relació amb la  literatura per a infants ha estat l`obra de Ramon Llull  Doctrina Pueril escrita en català i dedicada per al seu fill. Encara que no es pot catalogar con literatura infantil va ser una forma  incipient d`aquesta. També hi ha que tindre en compte que el procés d`escolarització obligatòria no es va donar fins al segle XX pel que la literatura infantil es presentava com un aspecte inaccessible per als més petits.

Les primeres mostres de literatura infantil es van donar amb la publicació d`auques i altres formes populars amb certa tradició oral i, a més a més,  es va crear la fundació d`unes de les primeres revistes infantils Gaceta de los Niños en el 1798 entre unes altres revistes i diaris que anaren apareixent com una forma d`imitació a la premsa francesa.

Al final del segle XIX i principi del XX la literatura espanyola es va desenvolupar considerablement i es va començar a publicar més obres per als infants. En 1884 Saturnino Calleja  va començar a publicar en Madrid contes per a xiquets. També  es van difondre uns altres com per exemple Grimm i es va fer la traducció de l`italià  de l`obra Giannetto. L`obra pionera de Callejas es sembla prou a l`anglesa Newbery del segle XVII pel que ens fa reflexionar sobre l`endarreriment de la literatura espanyola en aquell moment.

Pel que fa al país basc, es pot destacar l`obra de l`il·lustrador Zabalo “Txiki” i la revista “Teles eta Miko”. No obstant això, Barcelona va ser el lloc on més es va desenvolupar la industria de llibres per a infants a través de la fundació d`una editorial infantil en 1852. Aquesta editorial va  fer possible que es publicara tant en castellà com en català.

A més, els avanços van permetre que s`exportara a Iberoamerica i que s`importara a Espanya pel que els llibres van a fer-se més econòmics i il·lustrats responent a una  demanda generalitzada per a l`escolarització.

El desenvolupament literari infantil es va donar gracies a la modernització de les idees educatives impulsades a Espanya per la Institució lliure de l`Ensenyança. Aquesta modernització corresponia al projecte sociocultural que es gestava a Catalunya i al ressò que va causar en les elits catalanes. Pel contrari, la literatura infantil castellana  en els trenta primers anys del segle XX va ser prou irregular.

Per altra banda, la preocupació per la pedagogia i per la formació dels infants va donar lloc a un moviment de renovació que es va reflectir en la creació de llibres no només escolars, sinó també de distracció i diversió per als més menuts. Aquest fet va fer que es  contemplara l`opció d`introduir seccions infantils a les biblioteques i en 1918 es van inaugurar les tres primeres a Catalunya.

Durant el primer terç del segle hi hagué una gran quantitat d`autors catalans i il·lustradors que van publicar diverses obres i van tindre molt d`èxit com per exemple Josep Carner i Joan Llaverias d`entre molts altres.

D`altra banda, la literatura infantil castellana també va tindre molts progressos amb autors com Manuel Abril, Mª Teresa Leon, Antoniorrobles i Elena Fortún que van modernitzar les temàtiques i formes de la literatura infantil castellana.

Després de la Guerra Civil (1936-1939) tots els avanços que es van aconseguir anteriorment van estar afectats per la nova situació política (Franquisme). D`una banda, la literatura d`aquest període va estar condicionada per la restricció que hi havia i només es va poder publicar en castellà. D`altra banda la temàtica va estar prou limitada i els temes que predominaven eren: el religiós, l`històric o el de caràcter folkloric. Destaca l`obra de Marcelino pan y vino (1955)  de Jose Mª Sánchez Silva i Rastro de Dios (1960) de Montserrat del Amo. En aquesta situació molts dels autors es van anar cap a l`exili com per exemple Elena Fortún i Emilia Costarelo i van continuar la seua tasca fora del país degut a les dificultats per a publicar en el mateix.

En la dècada dels seixanta aquest panorama va començar a canviar. Un creixement econòmic i la obertura política va donar lloc a unes noves produccions. Cal destacar, que es va poder publicar de nou en més llengües que el castellà pel que la literatura infantil catalana va renàixer amb una renovació pedagògica. En 1961 va aparèixer la revista Cavall Fort i es va crear l`editoral La Galera en 1963 que es va dedicar únicament al llibre infantil. També a la literatura castellana van aparèixer noves editorials com Noguer i autors com Carmen Kurt, Ana M.ª Matute i  Gloria Fuertes entre altres.

Pel que fa a la literatura infantil gallega i basca  encara que entre les dècades dels seixanta i els setanta van aparèixer obres narratives, poètiques i teatrals, la primera revista infantil i la primera traducció (O principiño, 1972), l’existència real d’una literatura va haver d’esperar el restabliment democràtic a Espanya.

En el 1977, amb la arribada de la democràcia, la literatura infantil espanyola es va actualitzar ràpidament per a ficar-se al nivell de les tendències internacionals. Cal tindre en compte que es van produir nous models literaris gracies als següents  aspectes: la ruptura de tabús temàtics, l`increment de la narrativa psicològica i l`adscripció a la fantasia. D`altra banda es van començar a fer prous traduccions a través d`editorials com Espasa-Calpe i Altea entre altres. Durant aquest període destaquen autors com Mercè Canela, Fernando Alonso, Joan Manuel Gisbert etc. Pel que fa als il·lustradors cal esmentar Asun Balzola, Miguel Ángel Pacheco, Luis de Horna, Miguel Calatayud entre molts altres.

A partir de tots aquestos esdeveniments, avui comptem amb una literatura infantil amb una temàtica diversa, amb moltes il·lustracions i amb valors educatius al abast dels nostres xiquets.