La literatura infantil en valencià i en català.
En aquest apartat anem a parlar sobre la literatura infantil en valencià i català. Començant pel panorama de la literatura en l'actualitat, seguint per els seus inicis d'aquesta literatura, les seves etapes més importants, la influència dels esdeveniments històrics. Quins són els seus formats i els moviments en l'actualitat. I com anem a ser futurs mestres ens centrarem en la presència en la xerrada i l'educació. Para què s'utilitza? Ens ajuda a explicar conceptes de la classe?
El panorama de LIJ en català des dels anys noranta i en la dècada inicial del segle xxi presenta unes característiques similars al de les edicions en castellà: producció abundant, una àmplia nòmina d’autors entre els quals hi han molts noms amb llarga trajectòria i algunes noves veus, diversitat de gèneres, amb un bon nivell mitjà de qualitat. Malgrat que es va incorporar tardanament al mercat —ja que fins als anys seixanta no es va poder editar en llengua catalana—, amb el pas dels anys la LIJ catalana s’ha consolidat. El panorama és, doncs, normal i normalitzat.
Els seus inicis van ser cap al final del segle XIX, es va començar a desenvolupar a Espanya un mercat editorial més emprenedor. El 1884, Saturnino Calleja va iniciar la publicació de contes infantils a Madrid, amb el propòsit de fer assequibles i atractius els contes i llibres escolars per a infants. A través de les col·leccions de la seva editorial es van difondre els contes de Grimm, Andersen i Perrault i es va importar l’italià Giannetto de Parravicini, convertit en el Juanito castellà. Cal dir, però, que va ser a Barcelona, amb la fundació d’una editorial infantil ja el 1852, on més es va desenvolupar la indústria editorial de llibres infantils del primer terç del segle. La importació a Espanya de la maquinària en òfset el 1916, van permetre un nou tipus de llibres, més barats i il·lustrats, que van respondre a l’extensió de la demanda generada per l’escolarització. Però per al desenvolupament d’una literatura infantil de qualitat el factor de més influència va ser la modernització de les idees educatives, especialment impulsades a Espanya per la Institución Libre de Enseñanza, una entitat inspirada en les idees krausistes i creada a Madrid el 1876. La modernització preconitzada es corresponia amb el projecte sociocultural que es gestava a la Catalunya industrialitzada i va trobar ressò en les elits socials catalanes. Així, ja el 1908, l’Ajuntament de Barcelona debatia la qüestió de la dotació de seccions infantils a les biblioteques públiques, i el 1918 es van inaugurar a Catalunya les tres primeres d’Espanya; el 1915 es va fundar la primera Escola de Bibliotecàries, l’única existent fins a la nostra recent democràcia; i el 1921 es van crear biblioteques circulants destinades a les escoles públiques barcelonines, un sistema experimentat per la Institución Libre de Enseñanza el 1918. Podríem parlar molt mes sobre els inicis però amb aquesta informació tenim suficient ja que en les etapes històriques importants parlarem millor.
El panorama en aquesta dècada s’ha caracteritzat per l’augment en el nombre de col·leccions i de títols en els dos segments extrems dels lectors: per als molt petits i per als joves adults. Quatre obres literàries significatives aquest tema serien:
• Espais, una iniciativa de La Galera en què Cristina Losantos perfila uns detallats escenaris desplegables.
• Els particulars personatges dels Bum-Bum creats per Luchini que va publicar Abadia de Montserrat.
• Montse Gisbert (El segle més nou del món, 2001)
• L’Odissea (2008) de Pep Montserrat.
Les etapes mes importants, destacaria la gran vitalitat literària castellana de l’època, amb la predilecció dels autors de la Generació del 27, com ara Alberti o García Lorca, per l’experimentació formal i les arrels folklòriques, van crear un substrat artístic que va influir enormement en la producció per a infants. Al mateix temps, aquesta començava a rebre suport institucional. Els premis, fires del llibre infantil, biblioteques circulants, inauguració de més de tres mil biblioteques escolars, etc. van oferir un nou context a la lectura dels nens
.
Després de la guerra civil espanyola (1936-1939), es van encetar quaranta anys de ruptura amb els avenços anteriors. La majoria dels millors autors i il·lustradors eren a l’exili, mentre que sobre la producció interior queia la prohibició de publicar en llengua no castellana i la Llei de censura prèvia, només derogada després del restabliment de la democràcia el 1977. Per decret, es va instaurar un model d’obres infantils “rigurosamente edificantes y pedagógicas” (Cendán, 1986), de manera que hi van predominar els temes religiosos, històrics i folklòrics, que van contribuir a crear la imatge d’una Espanya uniforme, catòlica i conservadora.
Amb la conquesta de la democràcia el 1977, la literatura infantil i juvenil va començar una decidida actualització que va cremar etapes adeleradament per anivellar-se amb les tendències internacionals i amb el desenvolupament del mercat editorial dels països post industrials.
En els formats i moviments d'aquesta literatura #caldre destacar tres que serien els mes importants: novel·les, revesteixes infantils i lectures infantils. Existeixen altres formats com seria el teatre, que també és molt comú en aquest àmbit encara que nosaltres ens centrarem mes en l'altre camp. Dins d'aquests tres camps anem a destacar la seva producció (qui l'escriu, els mes famosos) tant com la recepció ( que se sol llegir).
• Novel·les: Comencem fent una mirada a la novel·la, que encara que cronològicament no figurà entre les primeres lectures destinades a la gent jove fou, en canvi, el gènere en què participaren més escriptors de literatura "per a adults". Autors mes importants ja els em esmentat al llarg del treball.
• Lectures escolars: van començar a aparèixer a finals dels segle XIX amb tres intencions ben clares: acostumar el nen a llegir en la seva llengua, conèixer els escriptors catalans més importants (això comportava, explícitament o implícitament, conèixer i estimar el país) i introduir a través dels textos un seguit de reflexions i ensenyaments ètics i cívics que modelessin la seva personalitat i conducta; en resum es tractava de normalitzar el país --lengua i cultura- a partir de l'escola.
• Revistes infantils: "En Patufet" fou la primera revista en el seu gènere, la que es publicà durant més anys (del gener de 1904 al desembre de 1938 en la seva primera època, tot i que la presentació del setmanari fou el 1903) i el més popular dels periòdics catalans. La primera imatge que podeu veure a continuació correspon a una portada atípica d'En Patufet", la del 12 de juny de 1904, en què la revista va fer un número especial en el segon aniversari de la mort de Jacint Verdaguer.
Per concloure anem a fer la referència de tota aquesta teoria a l'hora d'aplicar-la a classe. Nosaltres com a futurs docents necessitem de la literatura valenciana (com a castellana) per poder ensenyar als nostres petits d'una manera mes divertida. Podem utilitzar les lectures per fomentar als nens la lectura. Ens ajuda a expressar sentiments com hem pogut veure en les tertúlies de classe. Ens ajuden a ensenyar conceptes mes teòrics. La literatura ha vingut amb el mestre de la mans des del principi. Com a conclusió pròpia podem observar que la literatura en valencià a tingut els seus alts i baixos però àdhuc haver tingut aquests alts i baixos segueix en l'actualitat. Per tant podem deduir que per molt que passi el temps seguirà evolucionant i no podrà quedar en l'oblit.
Bibliografia
Alonso, M. (2004). La literatura infantil i juvenil fins a 1931.Textos de literatura catalana (1833- 1931). En: http://www.xtec.cat/~malons22/personal/infantil.htm
Mañà, T. (2010). Panorama d’un nou segle. La literatura infantil en català. Bookbird, 1. en: http://www.ibby.org/fileadmin/template/main/bookbird_specialissue/BB_Spanish_July_Art4_ Catala_Rev.8-24.pdf
Colomer, T. (2010). L’evolució de la literatura infantil i juvenil a Espanya. Bookbird, 1. En: http://www.ibby.org/fileadmin/template/main/bookbird_specialissue/BB_Spanish_July_Art2_ Catala_Rev.7-09.pdf
Blanca Santonja Miró.
El panorama de LIJ en català des dels anys noranta i en la dècada inicial del segle xxi presenta unes característiques similars al de les edicions en castellà: producció abundant, una àmplia nòmina d’autors entre els quals hi han molts noms amb llarga trajectòria i algunes noves veus, diversitat de gèneres, amb un bon nivell mitjà de qualitat. Malgrat que es va incorporar tardanament al mercat —ja que fins als anys seixanta no es va poder editar en llengua catalana—, amb el pas dels anys la LIJ catalana s’ha consolidat. El panorama és, doncs, normal i normalitzat.
Els seus inicis van ser cap al final del segle XIX, es va començar a desenvolupar a Espanya un mercat editorial més emprenedor. El 1884, Saturnino Calleja va iniciar la publicació de contes infantils a Madrid, amb el propòsit de fer assequibles i atractius els contes i llibres escolars per a infants. A través de les col·leccions de la seva editorial es van difondre els contes de Grimm, Andersen i Perrault i es va importar l’italià Giannetto de Parravicini, convertit en el Juanito castellà. Cal dir, però, que va ser a Barcelona, amb la fundació d’una editorial infantil ja el 1852, on més es va desenvolupar la indústria editorial de llibres infantils del primer terç del segle. La importació a Espanya de la maquinària en òfset el 1916, van permetre un nou tipus de llibres, més barats i il·lustrats, que van respondre a l’extensió de la demanda generada per l’escolarització. Però per al desenvolupament d’una literatura infantil de qualitat el factor de més influència va ser la modernització de les idees educatives, especialment impulsades a Espanya per la Institución Libre de Enseñanza, una entitat inspirada en les idees krausistes i creada a Madrid el 1876. La modernització preconitzada es corresponia amb el projecte sociocultural que es gestava a la Catalunya industrialitzada i va trobar ressò en les elits socials catalanes. Així, ja el 1908, l’Ajuntament de Barcelona debatia la qüestió de la dotació de seccions infantils a les biblioteques públiques, i el 1918 es van inaugurar a Catalunya les tres primeres d’Espanya; el 1915 es va fundar la primera Escola de Bibliotecàries, l’única existent fins a la nostra recent democràcia; i el 1921 es van crear biblioteques circulants destinades a les escoles públiques barcelonines, un sistema experimentat per la Institución Libre de Enseñanza el 1918. Podríem parlar molt mes sobre els inicis però amb aquesta informació tenim suficient ja que en les etapes històriques importants parlarem millor.
El panorama en aquesta dècada s’ha caracteritzat per l’augment en el nombre de col·leccions i de títols en els dos segments extrems dels lectors: per als molt petits i per als joves adults. Quatre obres literàries significatives aquest tema serien:
• Espais, una iniciativa de La Galera en què Cristina Losantos perfila uns detallats escenaris desplegables.
• Els particulars personatges dels Bum-Bum creats per Luchini que va publicar Abadia de Montserrat.
• Montse Gisbert (El segle més nou del món, 2001)
• L’Odissea (2008) de Pep Montserrat.
Les etapes mes importants, destacaria la gran vitalitat literària castellana de l’època, amb la predilecció dels autors de la Generació del 27, com ara Alberti o García Lorca, per l’experimentació formal i les arrels folklòriques, van crear un substrat artístic que va influir enormement en la producció per a infants. Al mateix temps, aquesta començava a rebre suport institucional. Els premis, fires del llibre infantil, biblioteques circulants, inauguració de més de tres mil biblioteques escolars, etc. van oferir un nou context a la lectura dels nens
.
Després de la guerra civil espanyola (1936-1939), es van encetar quaranta anys de ruptura amb els avenços anteriors. La majoria dels millors autors i il·lustradors eren a l’exili, mentre que sobre la producció interior queia la prohibició de publicar en llengua no castellana i la Llei de censura prèvia, només derogada després del restabliment de la democràcia el 1977. Per decret, es va instaurar un model d’obres infantils “rigurosamente edificantes y pedagógicas” (Cendán, 1986), de manera que hi van predominar els temes religiosos, històrics i folklòrics, que van contribuir a crear la imatge d’una Espanya uniforme, catòlica i conservadora.
Amb la conquesta de la democràcia el 1977, la literatura infantil i juvenil va començar una decidida actualització que va cremar etapes adeleradament per anivellar-se amb les tendències internacionals i amb el desenvolupament del mercat editorial dels països post industrials.
En els formats i moviments d'aquesta literatura #caldre destacar tres que serien els mes importants: novel·les, revesteixes infantils i lectures infantils. Existeixen altres formats com seria el teatre, que també és molt comú en aquest àmbit encara que nosaltres ens centrarem mes en l'altre camp. Dins d'aquests tres camps anem a destacar la seva producció (qui l'escriu, els mes famosos) tant com la recepció ( que se sol llegir).
• Novel·les: Comencem fent una mirada a la novel·la, que encara que cronològicament no figurà entre les primeres lectures destinades a la gent jove fou, en canvi, el gènere en què participaren més escriptors de literatura "per a adults". Autors mes importants ja els em esmentat al llarg del treball.
• Lectures escolars: van començar a aparèixer a finals dels segle XIX amb tres intencions ben clares: acostumar el nen a llegir en la seva llengua, conèixer els escriptors catalans més importants (això comportava, explícitament o implícitament, conèixer i estimar el país) i introduir a través dels textos un seguit de reflexions i ensenyaments ètics i cívics que modelessin la seva personalitat i conducta; en resum es tractava de normalitzar el país --lengua i cultura- a partir de l'escola.
• Revistes infantils: "En Patufet" fou la primera revista en el seu gènere, la que es publicà durant més anys (del gener de 1904 al desembre de 1938 en la seva primera època, tot i que la presentació del setmanari fou el 1903) i el més popular dels periòdics catalans. La primera imatge que podeu veure a continuació correspon a una portada atípica d'En Patufet", la del 12 de juny de 1904, en què la revista va fer un número especial en el segon aniversari de la mort de Jacint Verdaguer.
Per concloure anem a fer la referència de tota aquesta teoria a l'hora d'aplicar-la a classe. Nosaltres com a futurs docents necessitem de la literatura valenciana (com a castellana) per poder ensenyar als nostres petits d'una manera mes divertida. Podem utilitzar les lectures per fomentar als nens la lectura. Ens ajuda a expressar sentiments com hem pogut veure en les tertúlies de classe. Ens ajuden a ensenyar conceptes mes teòrics. La literatura ha vingut amb el mestre de la mans des del principi. Com a conclusió pròpia podem observar que la literatura en valencià a tingut els seus alts i baixos però àdhuc haver tingut aquests alts i baixos segueix en l'actualitat. Per tant podem deduir que per molt que passi el temps seguirà evolucionant i no podrà quedar en l'oblit.
Bibliografia
Alonso, M. (2004). La literatura infantil i juvenil fins a 1931.Textos de literatura catalana (1833- 1931). En: http://www.xtec.cat/~malons22/personal/infantil.htm
Mañà, T. (2010). Panorama d’un nou segle. La literatura infantil en català. Bookbird, 1. en: http://www.ibby.org/fileadmin/template/main/bookbird_specialissue/BB_Spanish_July_Art4_ Catala_Rev.8-24.pdf
Colomer, T. (2010). L’evolució de la literatura infantil i juvenil a Espanya. Bookbird, 1. En: http://www.ibby.org/fileadmin/template/main/bookbird_specialissue/BB_Spanish_July_Art2_ Catala_Rev.7-09.pdf
Blanca Santonja Miró.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada