Ressenya tertùlia D
“Poemania” i “Llegir per a créixer”
El primer llibre que vaig a presentar s’anomena “Poemania. Guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia” de Anna Ballester. Aquest llibre te 40 pàgines per tant és molt lleuger de llegir i presenta les idees que l’autora vol transmetre de manera molt resumida i concreta. L’edició del llibre que jo he trobat és de 2009 i el ISBN és 978-84-96674-64-6.
Deixant a un costat aquest apartat més tècnic, anem a centrar-nos en el contingut d’aquest. Si haguera de resumir el tema del llibre en una o dues línies crec que diria que és una mena de manual per als pares i mestres amb la finalitat de proporcionar estratègies, recursos, activitats i jocs per introduir als xiquets al món de la poesia.
D’altra banda vaig a resumir breument el contingut del llibre o idees claus que he extret d’aquest. Aquest llibre ens explica la importància de l’oralitat a la poesia perquè, com l’autora diu, és més fàcil comprendre els ritmes, les rimes, la musicalitat d’un poema, etc oralment que d’una manera escrita per molt lúdica que siga. També li dona molta importància al fet de que els adults hem de donar exemple, encara més si es tracta d’una figura significativa per als xiquets, treballant la poesia a casa, a l’escola... tot açò a un ambient favorable i adequat que incite als xiquets a llegir aquest gènere, és a dir, un espai on el material estiga al seu alcanç i on pugen expressar-se (escoltant i respectant a la resta de companys i sent respectats).
Per últim i una de les coses més destacables del llibre són la quantitat de activitats i jocs que apareixen per tal de facilitar el contacte amb la poesia, la memorització dels poemes, etc. Dons crec que les activitats són molt adequades per a treballar a casa, però més encara, per a treballar a classe. És un llibre més centrar, en la meua opinió, als docents perquè és com un manual o guia de activitats que realitzar a classe, a més són jocs i activitats regulables, és a dir, depenent de l’edat dels xiquets i del nivell de cadascun els podem modificar. Dic açò perquè a la universitat, durant la SAQ, vaig tindre el plaer de realitzar algunes de les activitats que apareixen al llibre (al taller de la Gimcana Poètica) i crec que ens va fer veure la poesia d’un altra manera, al menys en el meu cas, i va ser molt divertit al mateix temps que enriquidor.
Com a conclusió m’agradaria dir que, baix el meu punt de vista, és un llibre que obri la ment dels xiquets i els permet relacionar-se amb altres gèneres literaris als que no estan acostumats o que apareixen menys a la seua vida. Per tant, recomane molt “Poemania” als pares perquè aprendran moltes estratègies i jocs per a fer que els xiquets s’interessen per aquest gènere, però, encara ho recomane més als mestres perquè crec que és un llibre que sempre hauríem de tindre al costat.
Per altre lloc, també he llegit el llibre de Joan Carles Girbés anomenat “Llegir per a créixer”. Té només 72 pàgines però crec que diu tot el que ha de dir sense allargar massa les idees (ISBN: 9788498248197).
Aquest llibre m’ha agradat més que l’anterior perquè “Poemania” és més pràctic, és a dir, crec que és un llibre molt bo per a posar-ho en pràctica i tindre-lo a classe, i aquest és més adequat per a llegir-ho una vegada cada cert temps ja que és una guia per a fills lectors on dóna consells i estratègies per a fomentar la lectura des de la infància. Les idees principals que he estret d’aquest són: la importància de la lectura com mitjà de millora i desenvolupament de algunes de les capacitats dels xiquets; la importància de un criteri per a la selecció dels llibres adequats a cadascun del xiquets; consells per a fomentar la lectura i errors que nosaltres, com a mestres, pares, etc, cometem a l’hora de incitar als xiquets a llegir; les coses que fem malament i fan que el xiquet odie la lectura; i sobretot la importància que té que els xiquets des de menuts estén en contacte amb la lectura. El que vull dir amb aquest últim punt és que no és necessari que els xiquets sàpiguen llegir per a tractar els llibres, sinó que hi ha llibres només de il·lustracions molt bons per a començar, l’escolta d’històries, contes... que ajuden al xiquets a introduir-se al món de les històries.
Per últim, m’agradaria dir que és un llibre que recomane molt sobretot als pares perquè, per exemple, hi ha un punt del llibre que ens diu que no hem de castigar als xiquets per no llegir u obligar-los a fer-ho (una cosa molt habitual en els pares) perquè d’aquesta manera odiaran els llibres. A més, el que he dit abans, és un llibre molt breu que no ens ocupa molt de temps i ens enriquí molt.
El primer llibre que vaig a presentar s’anomena “Poemania. Guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia” de Anna Ballester. Aquest llibre te 40 pàgines per tant és molt lleuger de llegir i presenta les idees que l’autora vol transmetre de manera molt resumida i concreta. L’edició del llibre que jo he trobat és de 2009 i el ISBN és 978-84-96674-64-6.
Deixant a un costat aquest apartat més tècnic, anem a centrar-nos en el contingut d’aquest. Si haguera de resumir el tema del llibre en una o dues línies crec que diria que és una mena de manual per als pares i mestres amb la finalitat de proporcionar estratègies, recursos, activitats i jocs per introduir als xiquets al món de la poesia.
D’altra banda vaig a resumir breument el contingut del llibre o idees claus que he extret d’aquest. Aquest llibre ens explica la importància de l’oralitat a la poesia perquè, com l’autora diu, és més fàcil comprendre els ritmes, les rimes, la musicalitat d’un poema, etc oralment que d’una manera escrita per molt lúdica que siga. També li dona molta importància al fet de que els adults hem de donar exemple, encara més si es tracta d’una figura significativa per als xiquets, treballant la poesia a casa, a l’escola... tot açò a un ambient favorable i adequat que incite als xiquets a llegir aquest gènere, és a dir, un espai on el material estiga al seu alcanç i on pugen expressar-se (escoltant i respectant a la resta de companys i sent respectats).
Per últim i una de les coses més destacables del llibre són la quantitat de activitats i jocs que apareixen per tal de facilitar el contacte amb la poesia, la memorització dels poemes, etc. Dons crec que les activitats són molt adequades per a treballar a casa, però més encara, per a treballar a classe. És un llibre més centrar, en la meua opinió, als docents perquè és com un manual o guia de activitats que realitzar a classe, a més són jocs i activitats regulables, és a dir, depenent de l’edat dels xiquets i del nivell de cadascun els podem modificar. Dic açò perquè a la universitat, durant la SAQ, vaig tindre el plaer de realitzar algunes de les activitats que apareixen al llibre (al taller de la Gimcana Poètica) i crec que ens va fer veure la poesia d’un altra manera, al menys en el meu cas, i va ser molt divertit al mateix temps que enriquidor.
Com a conclusió m’agradaria dir que, baix el meu punt de vista, és un llibre que obri la ment dels xiquets i els permet relacionar-se amb altres gèneres literaris als que no estan acostumats o que apareixen menys a la seua vida. Per tant, recomane molt “Poemania” als pares perquè aprendran moltes estratègies i jocs per a fer que els xiquets s’interessen per aquest gènere, però, encara ho recomane més als mestres perquè crec que és un llibre que sempre hauríem de tindre al costat.
Per altre lloc, també he llegit el llibre de Joan Carles Girbés anomenat “Llegir per a créixer”. Té només 72 pàgines però crec que diu tot el que ha de dir sense allargar massa les idees (ISBN: 9788498248197).
Aquest llibre m’ha agradat més que l’anterior perquè “Poemania” és més pràctic, és a dir, crec que és un llibre molt bo per a posar-ho en pràctica i tindre-lo a classe, i aquest és més adequat per a llegir-ho una vegada cada cert temps ja que és una guia per a fills lectors on dóna consells i estratègies per a fomentar la lectura des de la infància. Les idees principals que he estret d’aquest són: la importància de la lectura com mitjà de millora i desenvolupament de algunes de les capacitats dels xiquets; la importància de un criteri per a la selecció dels llibres adequats a cadascun del xiquets; consells per a fomentar la lectura i errors que nosaltres, com a mestres, pares, etc, cometem a l’hora de incitar als xiquets a llegir; les coses que fem malament i fan que el xiquet odie la lectura; i sobretot la importància que té que els xiquets des de menuts estén en contacte amb la lectura. El que vull dir amb aquest últim punt és que no és necessari que els xiquets sàpiguen llegir per a tractar els llibres, sinó que hi ha llibres només de il·lustracions molt bons per a començar, l’escolta d’històries, contes... que ajuden al xiquets a introduir-se al món de les històries.
Per últim, m’agradaria dir que és un llibre que recomane molt sobretot als pares perquè, per exemple, hi ha un punt del llibre que ens diu que no hem de castigar als xiquets per no llegir u obligar-los a fer-ho (una cosa molt habitual en els pares) perquè d’aquesta manera odiaran els llibres. A més, el que he dit abans, és un llibre molt breu que no ens ocupa molt de temps i ens enriquí molt.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada