TRADICIÓ ORAL

Podríem definir com a tradició oral relats creats pel poble en els que conten coses de la cultura, les experiències, i les tradicions d'una societat . Naix i es desenvolupa a la comunitat com a expressió espontània que busca conservar i fer perdurar les identitats mes enllà. Es transmeten de generació en generació i que tenen el propòsit de difondre coneixements i experiències a les noves generacions. Forma part del patrimoni innmaterial de una comunitat i es pot manifestar a través de diferents formes parlades, com per exemple: cants populars, contes, rondalles, mites, llegendes, poesia, trava llengües, endevinalles, etc.No tenen un autor específic es conten de persona a persona de forma oral i no es troben per escrit, per tant poden sofrir variacions. Aquestes no estan censurades pel que poden tractar temes mes complexes que a la literatura escrita es troben mes controlats.  Es precís destacar que no només està limitada a l' aspecte verbal sinó també amb el gestos i objectes intrínsecs lligats. Aquesta tradició es manifesta amb força en els grups urbans contemporanis en aquells sectors que no travaren espai en els textos escrits per a expressar la seua opinió.

El seu desenvolupament es independent de suports i estructures pel que està dotada de una variabilitat constant. Es pot transformar lentament, perdent continguts, guanyant elements diaris i adaptant-se a les necessitats del grup.

A diferencia de la literatura escrita, no tenen un autor clarament reconegut Al segle XIX augmentà l' interès per recopilar per escrit la tradició oral i començaren a plasmar la tradició oral alguns autors com Charles Perrault. Com a similitud amb la literatura escrita podríem dir que son creacions poètiques i es poden diferenciar atenent a diferents criteris com la seua significació, forma de transmissió, actitud de l'emissor i receptor front a la narració, funció social,etc. 

Dins de les obres literàries més significatives de  tradició oral trobaríem: caperutxa vermella, la bella dorment, la ventafocs, barba blau, les mil i una nits... També altres que, encara que no foren creats per a xiquets, terminaren sent-ho, com per exemple: els viatges de Gulliver o Robinson Crusoe. Totes aquestes obres les podem trobar en la actualitat en format escrit, però en un principi passaven de generació en generació mitjançant la paraula fins que varen ser recollides per escrit per diversos autors.

La tradició ha anat variant amb el pas del temps fins ara condicionada pels canvis socials, les il·lustracions, avanços cinematogràfics i actualment Internet. Encara es conten histories oralment però pareix que actualment els contes es fan per a que siguen vistos i que impressionen a la vista mes que a la oïda. Encara que també amb les tecnologies d'actualitat te la forma de revitalitzar-se, combinant de forma dinàmica el text, so e imatge per a exposar tradicions orals en totes les seues formes de expressió cultural. La seua vigència es doguda a que no es precisa d'una educació o formació prèvia per a la seua expressió. Un alt percentatge del saber i la informació es mou a traves de canals orals, d`aci la seua importància.